ACCIÓ

És dur acceptar que hi ha coses impossibles de transcendir.
Que s’adhereixen per sempre a l’ADN vivencial.
No queden mai enrere, sempre es manifesten
i la seva realitat torna sense descans.

Malgrat això el impuls és el de córrer
Evitant mirar enrere i somiant amb un millor demà
Però és inútil, l’obsessió torna i no et deixa respirar.

Jo que pensava que l’activitat ho era tot....
Però ara sé que no tota acció et dóna vida.
Per què la distància de vegades no t’allunya,
És com voler caminar i no avançar.

Ara observo dintre meu.
La quietud, la pau, la centralitat, el silenci.....
L’essència mateixa de la naturalesa....
És per això que m’aturo i medito.
Encara no he experimentat el silenci....
Tinc encara masses conflictes per resoldre
Tantes coses que perdonar-me....
Però l’he intuït, sé que hi és,
Observo e intento no jutjar, no jutjar-me
Però encara se m’escapa.
Confio en el temps.....

Encara que sé que el temps no sempre posa les coses al seu lloc
però sí que les posa en un altre lloc.


.