Ja el tenim aquí! El nou espot d"Estrella Damm" i la seva nova proposta a cançó de l'estiu. Sincerament, a mí m'agradava més la de l'any passat, i pel que fa al video aquest és molt més "moralista" que l'anterior. L'any passat un noi s'ho feia amb dues noies i al final "tocava el dos" i en aquest tenim un noi que li costa tot un anunci lligar-se a la noia.
El que és important és que ja ha arribat l'estiu, (al menys el que fa referència a l'ambiental)i amb totes les coses bones que porta amb éll: els gelats, les terrassetes per fer la cervesseta, el temps a l'aire lliure, les remullades al mar i a la piscina i sobretot les vacances,... les sommiades i esperades vacances....
Bon estiu a tots!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris minuts musicals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris minuts musicals. Mostrar tots els missatges
dimarts, 1 de juny del 2010
dilluns, 10 de maig del 2010
YELLOW LEMON TREE
Llegint varies de les últimes entrades en diversos blocs he pensat en aquesta cançó. ...Ja et poden explicar que el cel és blau que quan només pots veure "yellow lemon tree"....... Malgrat tot
crec que la cançó és molt alegre i a mi m'encanta veure com la meva nena la canta i la balla amb els auriculars posats, amb el seu anglès de col.legi..... aixxxx literalment se'm cau la bava.
crec que la cançó és molt alegre i a mi m'encanta veure com la meva nena la canta i la balla amb els auriculars posats, amb el seu anglès de col.legi..... aixxxx literalment se'm cau la bava.
dimarts, 4 de maig del 2010
Que te m'han fet a mida
...... No és una de les frases més boniques que algú et pugui arribar a dir?
divendres, 29 de gener del 2010
PAGAGNINI
Tot just abans que aquest espectacle acabés la seva segona temporada al Romea varem poder gaudir d’aquesta experiència musical.
Es tracte d’un espectacle que té més de teatre que de concert, malgrat que els seus protagonistes són músics de debò i no actors, encara que veient-los, ningú ho diria ja que també tenen una enorme ànima de clown.
Es veu que la idea de l’espectacle era apropar l’anomenada música clàssica al gran públic i per això era del tot imprescindible trobar uns músics que a banda de virtuosos, sabessin riure’s d’ells mateixos i de la pompositat que moltes vegades envolta els Concerts de Música Clàssica, (així en majúscules).
Es riuen dels músics “Prima Dona”, de la Música Clàssica Contemporània e inclús dels instruments electrònics que ho fan tot.
Com a obra de teatre crec que va de menys a més, comença molt inocentment més a prop d’un espectacle infantil que adreçat a un públic adult i de mica en mica va millorant. Els “gags” no deixen de ser de tall molt clàssics, molt d’ells estrets del món del circ: com la participació del públic o el pallasso que s’enamora d’una espectadora que ja ho hem vist fer al Tortell Poltrona per exemple.
En quan a la música, home ja m’imagino que tocar el violí ballant i saltant no ha de ser fàcil, ni tampoc tocar un violoncel penjat del coll i amb una mà envenada, com era el cas, per tant crec que es pot perdonar la falta de precisió en la interpretació.
Un últim comentari: aquest dies que tothom polemitza tant sobre la llei del català al cinema, m’agradaria comentar que aquest espectacle, malgrat ser una producció madrilenya, han tingut el detall que la veu en off que s’escolta i presenta les peces que els músics interpreten, s’expressa en català. No sé de qui ha estat la idea, però trobo que és una evidència que l’argument dels exhibidors que la llei deixaria les sales de cine buides, no s’agafa per enlloc, i que el públic d’aquesta ciutat, de cine i de teatre, valora molt poder gaudir d’espectacles en la pròpia llengua.
Es tracte d’un espectacle que té més de teatre que de concert, malgrat que els seus protagonistes són músics de debò i no actors, encara que veient-los, ningú ho diria ja que també tenen una enorme ànima de clown.
Es veu que la idea de l’espectacle era apropar l’anomenada música clàssica al gran públic i per això era del tot imprescindible trobar uns músics que a banda de virtuosos, sabessin riure’s d’ells mateixos i de la pompositat que moltes vegades envolta els Concerts de Música Clàssica, (així en majúscules).
Es riuen dels músics “Prima Dona”, de la Música Clàssica Contemporània e inclús dels instruments electrònics que ho fan tot.
Com a obra de teatre crec que va de menys a més, comença molt inocentment més a prop d’un espectacle infantil que adreçat a un públic adult i de mica en mica va millorant. Els “gags” no deixen de ser de tall molt clàssics, molt d’ells estrets del món del circ: com la participació del públic o el pallasso que s’enamora d’una espectadora que ja ho hem vist fer al Tortell Poltrona per exemple.
En quan a la música, home ja m’imagino que tocar el violí ballant i saltant no ha de ser fàcil, ni tampoc tocar un violoncel penjat del coll i amb una mà envenada, com era el cas, per tant crec que es pot perdonar la falta de precisió en la interpretació.
Un últim comentari: aquest dies que tothom polemitza tant sobre la llei del català al cinema, m’agradaria comentar que aquest espectacle, malgrat ser una producció madrilenya, han tingut el detall que la veu en off que s’escolta i presenta les peces que els músics interpreten, s’expressa en català. No sé de qui ha estat la idea, però trobo que és una evidència que l’argument dels exhibidors que la llei deixaria les sales de cine buides, no s’agafa per enlloc, i que el públic d’aquesta ciutat, de cine i de teatre, valora molt poder gaudir d’espectacles en la pròpia llengua.
dissabte, 26 de setembre del 2009
HERE COMES THE SUN
George Harrisson va declarar que va composar aquesta cançó tot passejant amb la guitarra al coll pel jardí de casa de l’Eric Clapton. Pensava que la primavera és realment merescuda per tothom que ha patit un llarg hivern. Ho va fer l’any 1969, un any molt complicat per ell. A les portes de la tardor, 40 anys desprès, em ve de gust recordar-la.
dimarts, 7 de juliol del 2009
dimecres, 17 de juny del 2009
dijous, 14 de maig del 2009
ANTONIO VEGA
Avui estic trista. Entre d'altres raons perque ha mort l’Antonio Vega.
Aquell “noi fràgil” com he sentit a tothom que li deia és una de les cares i veus de la meva adolescència.
El seu bell rostre que va anant destruint les drogues, la malaltia, la depressió....
Les seves cançons, les seves lletres van omplir les meves tardes de llàgrimes i soledat. Recordant “la chica de ayer” o “la lucha de gigantes” que he cridat al vent tantíssimes vegades.
Avui em quedo amb “Háblame a los ojos”
Dí por qué no me puedes mirar……..
i amb la dedicatoria que em va fer en un CD fa 15 anys.
“CUALQUIER MIRADA ENTRE TU Y YO ES UN TESORO GUARDALA COMO YO LO HARE”
Avui em quedo amb “Háblame a los ojos”
Dí por qué no me puedes mirar……..
i amb la dedicatoria que em va fer en un CD fa 15 anys.
“CUALQUIER MIRADA ENTRE TU Y YO ES UN TESORO GUARDALA COMO YO LO HARE”
dissabte, 8 de novembre del 2008
divendres, 25 de juliol del 2008
NO PUC DEIXAR DE MIRAR-TE
Avui vull celebrar que ja sé penjar videos del you tube gracies al super bloc de laeulalia la "tuneadora" de menta fresca, i ho vull fer amb tota una declaració d'amor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
