Els pilars de la terra

Per fi he arribat a l’ultima pàgina, la 1274 d’aquesta novel·la de Ken Follet. Malgrat l’evocació transcendental del títol, es tracta d’un “divertiment”. Una novel·la lleugera, fàcil de llegir i amb acció constant. És d’aquelles novel·les que pots anar avançant sense gaire atenció i a estones robades mentre fas altres coses. En ocasions tenia la impressió que estava mirant una sèrie d’aquelles de la tele, bastant ben ambientada pel que conec de l’època, (que tot s’ha de dir no és gaire) i que t’ho vas mirant de manera bastant passiva. Us faré nomès 5 cèntims: l’acció se situa dotze anys més tard al 1135 a Anglaterra, quan la família del protagonista, constructor de professió i obsessionat per la voluntat de voler construir una catedral, perd la feina que tenia i es llança als camins a la recerca de feina que li permeti la subsistència. Després de varis episodis escabrosos va a parar a un monestir on per acció directa i delictiva de la mà de l’home (d’un nen en aquest cas) s’ha de projectar la construcció d’una catedral. A partir d’aquí la acció es centre sovint en tot el que ha de patir l’abat del monestir per proveir-se de mitjans tant materials com econòmics per poder dur a terme la construcció. Lluitant, més que contra l’adversitat que prové del cel, contra la que té el seu origen en els homes, en els seus enemics que són dolentíssims com no podia ser d’una altra manera. Tot això amanit amb batalletes d’aquelles medievals de cavallers amb armadura i cota de malla, eclesiàstics corruptes, violacions de verges i de no tant verges, intrigues de nobles més aviat estúpids, assassinats gratuïts i altres violències prou imaginatives.

També tenim un parell d’històries d’amor romàntic dificultades pels prejudicis irracionals religiosos, molta fam, molta renúncia, traïcions... mentre els murs de la famosa catedral es van aixecant.

Sorprèn el tractament de la dona durant tota la novel·la. Tots els personatges femenins lluny de ser comparsa dels protagonistes homes, assoleixen un paper cabdal en molts moments de la novel·la. Les dones d’aquesta novel·la són fortes, intel·ligents, valentes, agosarades, des de les més innocents fins a les més malvades, des de les mares de família fins a la que es dediquen “a la cosa pública”. Dones que malgrat les dificultats i de la seva condició de víctimes sostenen com bons “pilars” el rumb de les seves vides i la de la seva família.