dijous, 23 d’abril de 2009

CRONICA DE SANT JORDI


El dia de Sant Jordi és per mi un dia enormement especial, fins al punt que quan tinc un bon dia acostumo a dir que tinc un dia Sant Jordi. És una festa que d’alguna manera la gent ha fet seva, més encara que qualsevol altra festivitat de les de vermell en el calendari.

D’acord que per alguns se està fent molt comercial. Un èxit dels interessos de les editorials que han aconseguit que per un dia molta gent consumeixi el que serà el seu únic article “cultural” de l’any. Però crec que és molt esperançador que tantíssima gent es mobilitzi per un llibre o per una rosa i no pas pel futbol, per posar un exemple.

No sóc gens fetitxista. No sóc de les que va a la recerca de la firma de cap mediàtic pel fet de ser-ho. Però confesso que en els últims anys he anat a trobar a algun autor amb l’excusa que em firmi un llibre, per poder acostar-me, encara que sigui per un moment, a la persona que hi ha darrera de les paraules que m’han remogut per dintre....

L’any passat vaig anar a trobar a l’Elisabet Pedrosa, per a que em firmés el seu “Criatures d’un altre planeta” del que ja us vaig parlar en el seu moment.

Avui he anat a buscar a dos autors. Primer al meu admirat Gaspar Hernández, que crec que ha escrit un llibre que farà molt de bé. (Aviat penjaré la meva pròpia crítica, encara que ja us aviso que serà molt parcial). Jo ja tinc “El silenci” des de fa setmanes, i fins i tot ja vaig anar a veure al Gaspar a la ràdio per parlar sobre el llibre. Però avui el volia regalar, i volia personalitzar-lo per fer-ho encara més especial, tant especial com és per mi la persona a la que va destinat.

A la tarda, m’ha fet moltíssima il·lusió anar a saludar al que sempre he qualificat “de mestre, savi i més” en aquest bloc. El lleixeixo fidelment des de fa més o menys un any. Salarino és un bloc al que vaig a aprendre i a gaudir a parts iguals. Els seus escrits sobre anécdotes de la seva vida com a professor de primària són senzillament deliciosos. Per mi va ser tota una sorpresa comprovar que tenia tant bon veure quan vaig escoltar l’entrevista que li van fer a la tele. Jo pensava que era un senyor granadet, segurament condicionada per la foto que havia abans al seu perfil dels dos "iaios" del palc dels Teleñecos. El seu llibre “El club de les malas madres” em va ni com anell al dit.

Per variar una mica m'he firat l'últim disc de la Rosana, que transpira optimisme per totes bandes . Una mostra:
.
"Quiero decir que voy sin armaduras
que sigo aquí por si te quedan dudas
que digo siempre lo que siento
que saco fuera lo que llevo dentro y....

Y sé, que es mucha insensatez
Ir sin trampa ni doblez
Pero es claro, lo que hay es lo que ves
Tú vas de duro, del lado oscuro
Yo prefiero el corazón desnudo

Si no te gusto ya lo siento
Soy un desastre pero no me invento"

divendres, 17 d’abril de 2009

DILEMA MORAL


Durant mesos he anat arrossegant un dilema moral que em neguitejava i que per fi m’he atrevit a solucionar. Resulta que em relacionava per internet i a la vida real amb una persona que desconeixia la meva "doble personalitat". No sabia que era la mateixa persona (o algú molt proper). Al bloc era jo i a la vida real el mateix jo, amb cuirassa protectora.

Jo pensava que no era honest que aquesta persona no ho sabés, vés a saber per què, potser per que algun dia podria escriure alguna cosa a una desconeguda que si hagués sabut que en realitat no ho era no hagués compartit.

Ara sé del cert que tot el que vulgui compartir amb la plugim també ho estarà compartint amb la seva companya de tallats.

Darrerament he après que dintre del nostre cos hi ha 7 punts d’energia que anomenen (xacres) i que un d’ells, el cinquè, que localitzen a la zona del coll, afecta a tot allò que està relacionat amb la capacitat d’expressió, amb com ens comuniquem amb els altres, com compartim pensaments, emocions, sentiments, neguits, il·lusions, amor....

De mica en mica aprenc a expressar-me i el que és millor a que això no em produeixi inseguretat ni por. Malgrat que avui tingui mal de coll.



.

dijous, 16 d’abril de 2009

Bellesa interior


"L'humorista i escriptor americà Sam Levenson va ser preguntat un cop per la seva neta adolescent quins eren els secrets de la bellesa. La seva resposta va ser la següent:

Els cinc millors consells que conec no són gens cars:

1. Per tenir uns llavis atractius, pronuncia paraules amables.

2. Perquè els teus ulls siguin encantadors busca el millor de les persones.

3. Si vols tenir una figura esvelta comparteix el teu menjar amb els que passen gana

4. Per tenir uns cabells bonics, deixa que un nen els acaroni un cop al dia.

5. Per tenir gràcia natural camina amb el convenciment que mai caminaràs sola"
.