dimarts, 25 de novembre de 2008

SER CREATIVO


Cuenta una antigua leyenda que, en la Edad Media, un hombre muy virtuoso fue injustamente acusado de haber asesinado a una mujer. En realidad, el verdadero autor era una persona muy influyente del reino y por eso, desde el primer momento, se buscó un chivo expiatorio para encubrir al culpable. El hombre virtuoso fue llevado a juicio, ya conociendo que tenía escasas o nula oportunidad de escapar al terrible veredicto, ¡la horca! No obstante, el juez, que estaba también compinchado, cuidó darle al proceso todo el aspecto de un juicio justo. Por ello, dijo al acusado:- Conociendo tu fama de hombre justo y devoto del Señor, vamos a dejar en manos de Él tu destino. Escribiremos en dos papeles separados las palabras "Culpable" e "Inocente". Tú escogerás uno, y será la mano de Dios la que decida tu destino. Por supuesto que el mal funcionario había preparado dos papeles con la misma leyenda, "Culpable". La pobre víctima, aún sin conocer los detalles, se daba cuenta de que el sistema propuesto era una trampa. No tenía escapatoria. El juez conminó al hombre a tomar uno de los papeles doblados. Éste respiró profundamente y quedó en silencio unos cuantos segundos con los ojos cerrados. Cuando la sala comenzaba ya a impacientarse abrió los ojos y, con una extraña sonrisa, tomó uno de los papeles y llevándolo a su boca lo tragó con rapidez.Sorprendidos e indignados, los presentes le reprocharon airosamente:- Pero... ¿Qué has hecho? ¿Y ahora cómo vamos a saber el veredicto?- Es muy sencillo -respondió el hombre-, si leemos el papel que queda, sabremos qué decía el que me tragué.Con rezongos y rabia mal disimulada, debieron liberar al acusado y jamás volvieron a molestarlo. Sé creativo: cuando todo parezca perdido, usa la imaginación.


El silencio de la Tierra: historias de luz y sabiduríaPedro Alonso

diumenge, 16 de novembre de 2008

RELATS CONJUNTS: ÀNGELS


ÀNGEL DE LA GUARDA
DOLÇA COMPANYIA
NO EM DEIXIS SOL
NI DE NIT NI DE DIA
NO EM DEIXIS SOL
QUE EM PERDRIA

Ja deia jo que era molt millor comprar-me un GPS.

.


dissabte, 15 de novembre de 2008

RESPOSTES

No sóc en absolut una persona religiosa, en el sentit de professar una religió concreta, però sí que ara mateix em considero una persona molt espiritual. Cada dia estic més convençuda que hi ha una sèrie de forces que no sabem com funcionen però que ens afecten moltíssim en el nostre dia a dia. També penso que aquestes forces estan molt relacionades, encara que no m’atreviria a definir com, amb nosaltres mateixos, els nostres pensaments, sentiments, desitjos, pors, emocions de tota mena.

Crec que les religions no són més que una interpretació d’aquestes forces. Simplifiquen el treball que hem de fer cadascú de nosaltres per explicar-nos la vida i la nostra pròpia existència. Hi haurà gent que es conformi amb que li donin la feina feta i quedar-se amb alguna d’aquestes interpretacions, però jo m’estimo més buscar les meves pròpies respostes. Per això ara no puc dir que sigui atea, (encara que en un període molt llarg m’he definit d’aquesta manera) Ara penso que sóc una persona a la recerca de la meva pròpia religió.

Avui us vull donar un exemple de manifestació d’aquestes forces de la que us parlava. Algú dirà que es tracta de la famosa “llei de l’atracció” de la que ja hem parlat en altres escrits.

Fa uns dies vaig escriure una carta a la meva terapeuta i la vaig penjar al meu bloc. Em va sortir una carta molt enigmàtica, difícil d’entendre per algú extern al meu cap. Allà manifestava d’alguna manera el desig de veure-la, per que encara la necessito, però no sóc capaç de fer el pas d’anar-la a trobar. Doncs no ha calgut, aquestes forces me l’han posat al davant, i només amb una mirada ja ha captat l’angoixa que em domina. Com diu la lluna en un cove, hi ha mirades que ho diuen tot.

dimecres, 12 de novembre de 2008

ENTREVISTA LUIS ROJAS MARCOS

Avui us vull recomanar una artícle publicat a l'Avui d'ahir al Psiquiatra Luis Rojas Marcos sobre "el benestar emocional". Això que tant "m'ocupa" darrerament. És tot allò que ja sabem però que
necessitem que sovint ens ho recordin

http://paper.avui.cat/article/dialeg/145207/cap/pacient/ve/la/consulta/dirme/es/molt/felic.html

dimarts, 11 de novembre de 2008

FACEBOOK




Jo també he caigut a la xarxa. M’he passejat pel facebook i he trobat vells i nous coneguts. Mira que arriba a haver-hi gent al món! amb noms i cognoms, i també amb alies, amb cares i ganyotes de tota mena.

A mi també m’han arribat comentaris despectius amb relació a la gent que s’apunta: què quines ganes de trobar-te al company de classe que t’havia amargat la bàsica, o aquell altre que sempre anava absorbint mocs, o aquell penques que sempre et gorrejava tot el material....

A mi m’ha fet gracia trobar gent del cole. A més que és una lliçó de realitat de primer ordre, en el sentit que no cal fer-se mala sang quan veus que els anys passen i passen per a tots. Deixar de veure a una persona quan tenia 13 anys i tornar-li a veure el careto gairebé “quarenton” et posa les neures a lloc.

QUE NO ES POT FER MÉS (a veure si cridant ho aprenc d’una vegada)

dissabte, 8 de novembre de 2008

Se dejaba llevar

L'última entrada de l'Hora baixa m'ha fet pensar en aquesta cançó

dijous, 6 de novembre de 2008

LORENA




Benvolguda Lorena

Sóc conscient que fa molts mesos que no saps res de mi. I no et pensis que no en ve de gust venir-te a veure, al contrari, en tinc moltes ganes, però és el de sempre la meva inseguretat em tira enrere.

Si et sóc sincera són 3 els motius pels quals no agafo el telèfon i et truco. Per vergonya, culpabilitat i negació. Vergonya d’acceptar el que la natura imposa. Culpabilitat per manca de motius objectius (al menys per mi) que justifiquin la situació i negació de la mateixa i de la necessitat que encara tinc de tu.

Ja saps que de bon començament jo frisava per que m’acceptessis i desprès quan ja em vaig adonar que ho havies fet de bon principi m’avergonyia que fos així.

Ja veus que com sempre amago les coses i no les dic pel seu nom i que les tapo i les tapo però no vaig al nucli de la qüestió.
Ara tinc la temptació de ser-te infidel, fins i tot he tantejat a alguna persona, però encara no he fet el pas. Sempre amb l’esperança de voler trobar alguna cosa millor, més adequada, quan jo sé que la resposta només està en mi.