He de tancar aquest blog. Ja he dit en més d’una ocasió que aquest espai tenia una raó de ser. És un mitjà d’expressió lliure de la meva persona i de tots aquells que vulguin conversar amb mi des de l’anonimat.
Només hi ha una persona del meu entorn que sap que aquest bloc l’escric jo, i ha tingut una reacció incomprensiblement egoista i m’ha exigit que reprimeixi les meves emocions si aquestes li inclouent a ell. Si he de reprimir-me, ja conec altres maneres de fer-ho que no malbaratan l’eina que m’ajuda. Per tant em veig obligada a obrir un altre blog 100 % anònim que només jo i la gent que casualment caigui al meu bloc llegeixi.
En el poc temps que porto en aquest mitjà he recuperat certa confiança en la condició “humanitària” de la gent i en mi mateixa i no estic disposada a llançar-ho tot per la borda. Adéu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ostres! Què malament! Beno, si almenys en fas un altre....Llibertat d'expressió!!!
Per cert, ves en compte no et revisin l'historial del navegador si estàs sota tanta censura!!! Estaré encantat de que em donis l'adreça del teu nou blog a realbluehead@gmail.com
Salut!
La veritat es que no m'estranya, hi ha gent que no compren que puguem expressar el que sentim o el que pensem en un lloc lliure i a l'abast de tothom, i molts cops es sorprenen quan descobreixen el que hi ha en el nostre interior. I fins hi tot et poden tractar com un "bicho raro".
Tu per exemple, saps expressar molt bé els teus sentiments i les teves vivències... m'agrada molt com escrius. Jo en canvi sóc una mica més "simple", però bé cadascú som com som, oi?
Com l'arquer també estaré encantada de, si tu vols, continuar llegint el teu nou blog.
xada2000@hotmail.com
Ostres, tot dos meu fet apujar la meva autoestima com a mínim 10 graus a la escala que sigui. De veritat feia temps que no sentia paraures d'ànims tant sinceres. Per això i peti qui peti penjaré el meu relat ara mateix. Tot i que l'he retocat una mica (ja veureu que no hi ha per tant). I tú censurador estigues tranquil que mai faré pública la meva ni la teva idéntitat i si no t'agrada. POSAT-HI FULLES.
Hola de requeterenou,
Com pots veure faig una lectura cronologica al revès. Molt curiós això que dius. Molt. Tant que m'agradaria que ho poguessim comentar. sempre que tu vulguis, esclar. Potser les teves circumstàncies hores d'ara siguin diferents.
No reprimeixis mai els sentiments. Creume. Ningú ho mereix. Ningú.
Jo mentres tant vaig lleguint. Amb el teu permís
Publica un comentari a l'entrada