La podies veure dos cops per setmana en aquell cafè de Gràcia del carrer Gran. Asseguda tota sola davant d’un tallat en un gotet de vidre que es refredava lentament sobre la taula petita i rodona amb sobre de marbre. Deixava passar la tarda llegint un misteriós llibre sempre forrat amb paper d’embalatge per no donar pistes sobre els seus gustos, sobre els seus anhels. De vegades també escrivia en una petita llibreta amb espiral a la part superior per no molestar a l’hora d’escriure. Ho feia de presa. Passava un full darrera l’altre donant a entendre que la llibreta era massa petita o la seva necessitat d’expressió massa gran.
De vegades també feia les dues coses. Copiava paràgrafs de l’anònim llibre en la seva llibreta. Quin deu ser aquell llibre? Què deu escriure? Per què deixa passar el temps en aquell café? Què o a qui espera?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
També podria ser que cada vegada en fos un llibre diferent, que llegís per fer crítica o per encàrrec d'una editorial.
I el tallat, sols un pretext per estar al cafè i no tancada a casa.
Mai no et van entrar ganes d'apropar-te, de preguntar-li?
Potser ho fassi un dia d'aquests. Gràcies per ser-hi
Publica un comentari a l'entrada