"Acabo de llegir el fragment que, amb el permís de la psìcòloga Cristina Llagostera, copio tot seguit perquè explica molt bé el sentit que té el mar per a mi , per a la Gina, per a les nostres vides:
"nuestra vida es como el mar. Hay días de calma absoluta, en los que el agua hace de espejo. Días de suave oleaje que permiten manejar la embarcación al ritmo del mar. Y otros de marejada o incluso tempestad en los que se lucha por mantenerse a flote y se corre peligro de naufragio. En muchos momentos de la vida el viento sopla a favor, pero sabemos que en qualquier instante puede sorprender un cambio que hará tambalear la estabilidad. La existencia es un mar de posibilidades, immenso e inagotable, en el que uno tiene que encontrar su propio rumbo." "
Elisabet Pedrosa "Criatures d'un altre planeta"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola plugim, quines grans veritats hi trobem en aquest fragment... la vida és com el mar... i tan!
Jo avui tinc un dia de força calma. Però no sé ben bé en quin arxipèlag deu estar navegant el vaixell de la meva vida que des de fa uns 3 anys estic rodejada de tempestes i d'onades que quasi em fan naufragar definitivament fa uns mesos. Ara tot es veu més clar, més calmat, però no puc evitar que, de tan en tan, aparegui una petita cua de la tempesta que fa trontollar novament el meu vaixell. Tot i això ara l'he reforçat i segur que resistirà.
Ufff, potser no entens res del que t'he ficat. Algun dia em decidiré a contar-ho obertament.
He estat llegint tots els teus missatges de dies passats (fa molt temps que no em passejava pels blogs habituals) i només volia dir-te que tinguis paciència amb el teu fill. Segur que ets una mare genial i ell, i d’això n’estic segura, agrairà tota la teva atenció i preocupacions més endavant.
Una abraçada virtual!
T'entenc més del que creus o potser ja ho saps que és així. No deixis d'enfortir el teu vaixell jo també procuro fer-ho.
Publica un comentari a l'entrada