dijous, 6 de novembre del 2008

LORENA




Benvolguda Lorena

Sóc conscient que fa molts mesos que no saps res de mi. I no et pensis que no en ve de gust venir-te a veure, al contrari, en tinc moltes ganes, però és el de sempre la meva inseguretat em tira enrere.

Si et sóc sincera són 3 els motius pels quals no agafo el telèfon i et truco. Per vergonya, culpabilitat i negació. Vergonya d’acceptar el que la natura imposa. Culpabilitat per manca de motius objectius (al menys per mi) que justifiquin la situació i negació de la mateixa i de la necessitat que encara tinc de tu.

Ja saps que de bon començament jo frisava per que m’acceptessis i desprès quan ja em vaig adonar que ho havies fet de bon principi m’avergonyia que fos així.

Ja veus que com sempre amago les coses i no les dic pel seu nom i que les tapo i les tapo però no vaig al nucli de la qüestió.
Ara tinc la temptació de ser-te infidel, fins i tot he tantejat a alguna persona, però encara no he fet el pas. Sempre amb l’esperança de voler trobar alguna cosa millor, més adequada, quan jo sé que la resposta només està en mi.