No sóc en absolut una persona religiosa, en el sentit de professar una religió concreta, però sí que ara mateix em considero una persona molt espiritual. Cada dia estic més convençuda que hi ha una sèrie de forces que no sabem com funcionen però que ens afecten moltíssim en el nostre dia a dia. També penso que aquestes forces estan molt relacionades, encara que no m’atreviria a definir com, amb nosaltres mateixos, els nostres pensaments, sentiments, desitjos, pors, emocions de tota mena.
Crec que les religions no són més que una interpretació d’aquestes forces. Simplifiquen el treball que hem de fer cadascú de nosaltres per explicar-nos la vida i la nostra pròpia existència. Hi haurà gent que es conformi amb que li donin la feina feta i quedar-se amb alguna d’aquestes interpretacions, però jo m’estimo més buscar les meves pròpies respostes. Per això ara no puc dir que sigui atea, (encara que en un període molt llarg m’he definit d’aquesta manera) Ara penso que sóc una persona a la recerca de la meva pròpia religió.
Avui us vull donar un exemple de manifestació d’aquestes forces de la que us parlava. Algú dirà que es tracta de la famosa “llei de l’atracció” de la que ja hem parlat en altres escrits.
Fa uns dies vaig escriure una carta a la meva terapeuta i la vaig penjar al meu bloc. Em va sortir una carta molt enigmàtica, difícil d’entendre per algú extern al meu cap. Allà manifestava d’alguna manera el desig de veure-la, per que encara la necessito, però no sóc capaç de fer el pas d’anar-la a trobar. Doncs no ha calgut, aquestes forces me l’han posat al davant, i només amb una mirada ja ha captat l’angoixa que em domina. Com diu la lluna en un cove, hi ha mirades que ho diuen tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Els humans tenim pel davant tot un univers per entendre, un univers de preguntes, per norma en trobar resposta a una pregunta salten mil més (mil per dir un nombre).
El primer problema de les religions és que tot es respon amb una sola resposta, Déu.
El segon és la condemna total de tots aquells que no hi combreguin.
Potser no cal buscar una religió, sols algunes respostes per allò que ens amoïna i que no sabem, sempre precedides d'un potser "m'equivoco però jo crec que ..."
En el fons estem d'acord però jo també sé veure alguna cosa positiva en les religions: Ja sé que el balanç és més que negatiu, però crec que si es mira amb certs ulls també es pot reconeixer alguna coseta bona. Per cert com és que has triat una foto tant seria pel facebook?
És que per les fotos sóc un desastre, no surto be mai i aquesta és de les darreres que vaig fer.
Per cert, la part positiva de la que parles s'en diu espiritualitat i la pots trobar en monjos cristians, budistes, musulmans i en gent que mai no ha tingut cap fe.
Acostumes a distingir-los quan tant els hi fa el que creguis o no, sols els importes tu.
Hola Plugim,
Aixó que expreses és cert. M'ha passat ple de vegades.
Algú em diu que és telepatia, jo de moment, li dic pura coincidència. El cas és que pasa.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada