dijous, 19 de març del 2009


Quan la meva filla voleia un dels seus ninos de peluix, ho fa perque està contenta.
Riu mentre segueix amb la mirada com puja, fa giragonses cap a un costat i cap a l’altre, i desprès el recull amb les dues mans.
Jo també he après a fer voleiar:
Les pautes de comportament que tant de mal m’han fet.
La inseguretat,
La por de no sentir-se prou valuós.
El sentiment de víctima que esclavitza
També el maltractador que absorbeix a qui més estima.
Faig voleiar la por a arriscar-se.
Faig voleiar l’odi.
Faig voleiar el silenci.
Faig voleiar el sentiment de culpa d’un passat llunyà i proper.
I surto disparada cap amunt i sé que no cauré.
No tornaré a caure. MAI MÉS.

3 comentaris:

Lluna ha dit...

Ohhh!!! Que bé que hagis tornat, ja havia començat a enyorar-te! M'agrada aquest post. Ben fet que faràs de tornar a caure ;)

horabaixa ha dit...

Hola Plugim,

Molt Benvinguda !!!!!, encantada de saber-te de nou.

Si mai necesites cap ajut per fer voleiar, avisam. N'he aprés una mica.

Una forta abraçada

lakmi ha dit...

Hem sento identificada amb tu...
Jo encara estic aprenent a fer voleiar tot això que menciones, perque fa mal.

Visca la llibertat interior!!!!