Des de fa molts anys, una de les meves grans il.lusions és visitar New York. Suposo que tinc imprès en el subconscient l’efecte de milers d’hores visionant pel.licules, sèries i fotos ambientades a “The Big Apple”. De lectures de clàssics i de vides conegudes i transcorregudes entre els seus edificis. Des de Woody Allen a Sexe a NY. Des de fotos en blanc i negre de treballadors construint gratacels desafiant la gravetat, a la esgarrifosa imatge de l’esfondrament de les torres bessones. Des de Dos Passos o Scott Fitzgerald a J.D. Salinger o Paul Auster.
Una de les series que més empremta va deixar va ser “La bella i la bèstia” sèrie dels vuitanta que va ser embolcall habitual de les meves tardes i nits de soledat adolescent i primera joventut.
Em meravellava de la existència d’un amor tant pur i sincer. Tant generós i entregat. Tant gran i tant impossible....sota els colors torrats de tardor del Central Park i en la foscor més tancada dels llargs tunels que travessen de punta a punta les entranyes de la ciutat.
Però una de les coses que em fan més il.lusió és córrer sota la pluja pels carrers de Manhattan tot aixecant el braç cridant amb totes les meves forces allò tant novaioqués per aturar un taxi: Y E L L O W !
Una de les series que més empremta va deixar va ser “La bella i la bèstia” sèrie dels vuitanta que va ser embolcall habitual de les meves tardes i nits de soledat adolescent i primera joventut.
Em meravellava de la existència d’un amor tant pur i sincer. Tant generós i entregat. Tant gran i tant impossible....sota els colors torrats de tardor del Central Park i en la foscor més tancada dels llargs tunels que travessen de punta a punta les entranyes de la ciutat.
Però una de les coses que em fan més il.lusió és córrer sota la pluja pels carrers de Manhattan tot aixecant el braç cridant amb totes les meves forces allò tant novaioqués per aturar un taxi: Y E L L O W !
.
17 comentaris:
Doncs vist així... sí que fan ganes d'agafar una maleta i marxar amb el primer vol cap a NY! xDD
Mira de trobar l'ocasió d'anar-hi...no te'n penediràs segur!
I els carrers de Manhattan els disfrutaràs també caminant i caminant i caminant..., però sempre podràs satisfer el desig de cridar...Yellow!!!
Llegint-te, gairebé m'hi trobo. Ben escrit!
Relat que m'ha fet venir ganes d'anar a New York a mi també...
Aquesta no la sabia. Serà que no tinc massa interès en NY que no sé com s'ha de cridar un taxi allà!
No sabia que es cridaven així... Tot i així, diuen que NY és una ciutat fascinant!
Si dius taxi, també pararan!
Jo hi vaig anar l'any passat i tal com ho contes, dóna ganes de tornar-hi!!!
...ahh un relat de pel·licula!
M'apunto al què han dit, m'han entrat ganes d'agafar el primer vol i anar-hi!
un relat impressionista.
Si som molts potser podríem llogar un vol xarter, o si més no, que ens facin descompte de grup
Felicitats, pel relat. M'ha cridat l'atenció la referencia a la serie “la Bella i la Bestia”, doncs ara estic llegint la serie de llibres “Canción de Hielo y Fuego”, de George R. R. Martin, que en va ser guionista durant moltes temporades. :)
Sembla l'inici d'una pel·lícula amb la veu en off de fons...
M'agrada, felicitats!!!
:)
M'agrada el teu desig i com l'has narrat. No sé si hi té massa a veure, però mentre llegia he recordat el llibre d'Antonio Muños Molina "Ventanas de Manhattan".
Ara és el moment d'anar-hi, amb el dòlar tan baix, i cridar Yellow a tort i dret.
Gràcies pels vostres comentaris
Ostres!! Recordo aquella sèrie!! Era maca :-))
I no tenia ni idea de que els taxis es cridaven així a New York... ara he après una cosa nova :-)
Publica un comentari a l'entrada