LA MEDITACIÓ I JO

Quan alguna vegada surt el tema i comento a algú del meu cercle habitual que porto uns quants mesos practicant meditació, observo, en primer lloc, incredulitat; sobre tot en gent que em coneix una mica. Desprès, constato curiositat i bastant desconeixement sobre de què els parlo. No és que sigui cap experta, en absolut, ja dic que tot just començo en aquest camí, que necessariament ha de ser tant llarg com la pròpia vida. Però sí que començo a entendre alguna coseta que m’agradaria, per primera vegada, posar-la per escrit i quin millor lloc que en el meu raconet.

La meva experiència amb aquesta .....tècnica, per dir-ho així (encara que és molt més que una tècnica), és molt “sui generis”, per que la interpretació que faig de la meva pròpia experiència no s’assembla ni de lluny a cap altre que sobre la meditació he sentit o llegit. Com en tantes altres coses jo ho visc a la meva manera.

Vaig decidir provar-ho no sé ben bé perquè. Segurament em vaig veure induïda per algunes lectures, algunes converses amb persones que practicaven i també seguint l’impuls de conèixer noves maneres de veure les coses, per que de les antigues (maneres de veure les coses).....val més no parlar-ne.

La meva primera presa de contacte amb la meditació no va ser gaire gratificant. Segurament per les falses expectatives que m’havia creat. Això d’asseure’s en una postura incomodíssima, tancar els ulls i aparentment no fer res més, i esperar que això et porti a un estat que et curi de tots els mals és evidentment una entelèquia per no dir una solemne tonteria.

Però no em vaig desanimar i de la mà d’un bon guia vaig entrar en aquest món. Aquesta bona companyia inicial per mi ha estat vital per saber on em ficava i tenir eines per anar fent dia a dia.

A mi m’agrada dir que meditar, salvant totes les distàncies, és com fer l’amor. No en el sentit d`experimentar plaer físic, que no seria ben bé això, si no en el sentit que no n’hi ha dues experiències iguals. De la mateixa manera que quan comences a fer l’amor i fas el primer petó o la primera carícia no saps mai quin grau de plaer assoliràs, quan comences a meditar: seus en silenci, tanques els ulls i comences a observar la ment, s’inicia una experiència que no saps mai on et portarà.

Però més enllà del que es pot arribar a experimentar durant una pràctica concreta de meditació, el millor són els efectes que es produeixen desprès. No és el meu cas que tot just començo a entrar-hi, però he conegut a meditadors que ho són de fa temps i tots tenen una manera d’estar i de fer molt concreta que amb el temps es pot identificar. Son gent que transmet molt bon rotllo. ¿Què també hi ha gent que sense meditar experimenten i produeixen el mateix efecte? sens dubte. Sincerament crec que hi ha moltes formes d’arribar al mateix lloc, però jo he trobat aquesta.

No sóc tant regular com voldria, però quan aconsegueixo practicar durant uns quants dies seguits sense saltar-me cap els efectes són més que evidents; i quan a més tinc uns minuts més per fer alguna asana (postura de ioga) prèvia, doncs ja és la repera.


El que també he entès en aquest temps és que no es una cosa que es pugui assimilar d’un dia per l’altre si no que es requereix temps. Però aquest procés d’aprenentatge és també molt enriquidor i cada dia hi ha una nova oportunitat.

Què com em fa sentir la meditació? Doncs em fa sentir relaxada, tranquíl.la, optimista, eficient en el que faig...... en resum connectada amb mi mateixa i amb la vida.

Ommmmmmmmmmmm