Dispersió

Des que vaig descobrir que existeix un altre món que es diu blogosfera, estic molt dispersa. No paro de pensar en noves propostes per incloure en el meu espai, en visitar alguns blogs que m’han cridat l’atenció, en deixar algun comentari .…

Tinc pendent d’encetar tres temes dintre del meu espai que cobreixi tres dels meus actuals interessos: la cuina, la bici i la muntanya, no necessariament per aquest ordre.

També he fet un intent de conte per incloure’l en els relats conjunts sobre la foto del tatuatge, però no me n’he sortit. Se m’ha acudit un possible argument, a través de fer un paralel.lisme entre el conte del vestit de l’emperador que com recordareu és aquell que explica que un emperador era tan presumit que es va deixar enredat per dos espavilats que li fan creure que li poden fer un vestit que només podien veure les persones honestes. Jo volia explicar una història basada en aquest conte en el sentit que el tatuatge només pogués ser vist per determinades persones, o per l’amor verdader de la persona que el dugués tatuat. Però em falta pràctica, i no m’ha agradat com ha quedat i quedarà en això, en un intent.

També que se m’ha ocurregut emular al Monzó en el seu famos discurs a la Fira de Frankfurt que començava explicant que li havien encarregat un discurs i que ell no en sap de fer discursos. Jo volia partir d’aquí, que volia fer un conte i no en sabia, però també ha quedat en intent.

De moment no paro de passar mentalment d’un tema a l’altre, sense concretar res i treballant poc.. Clar que m’estimo tenir la ment ocupada en totes aquestes coses que en la meva obsessió.