diumenge, 16 de març del 2008

Ília



Hi ha un personatge de ficció que m’agrada molt seguir. Es diu Ília i és creació de la periodista Sílvia Soler (germana del Toni de Polònia i de Minoria Absoluta de RAC1) i que també està dotada d’un gran sentit de l’humor. Trobar les seves peripècies en petites dosis a la contraportada de l’Avui dels dissabtes és una bona manera per mí de començar el cap de setmana amb un somriure còmplice. La Ilía també és protagonista de dos llibres: “40 +1, i “40+1+1”. Però jo prefereixo les reflexions semanals de l’Avui. La Ília és una mare treballadora que té tres fills, un adolescent, l’Octavi d’un primer matrimoni i dues nenes petites de 5 i 3 anys que encara van a Educació Infantil que són filles del Joan la seva parella actual.

El seu ex viu a Alemanya amb una dona superrossa i superguapíssima a la que la Ília no suporta per la seva perfecció. En Joan prové d’una familia pija i la Ília sovint ens obsequia amb anècdotes basades en els xocs que es produeixin per diferències de classe, de valors i de “savoir faire”. Els temes que acostuma a tocar tenen a veure amb la mítica talla 38, la compatibilitat vida familiar i laboral, diferències de gènere, intrigues femenines etc. M’identifico amb aquest personatge en moltes coses però el que envejo, és l'autonomia derivada de la seva pròpia feina i les seves 3 amigues de l’ànima: la Vilma, l’Anna i la Bet amb les que de tant en tant s’esbargeix i organitzen un sopar que pot tenir continguts diferents: “mujercitas” quan la cosa va de confidències o “Thelma i Louise” quan la cosa va més "heavy"

Us afegeixo un enllaç per a que us feu una idea si us bé de gust.

http://paper.avui.cat/article/ultima/119988/entre/poc/massa.html

1 comentari:

horabaixa ha dit...

Hola,
Puc fer-te una pregunta? perque envejes les sortides de illa amb les seves amigues?, potser tu no ho fas?
No es que em vulgui ficar on no em demanen, però com has anant veient amb algún dels teus escrits, una part, podria éstar signada també per a mi mateixa. Entens ara?
Si vols contestar-me ho fas. Si prefereixes deixar-ho correr, també.
Si no vols que surti com a comentari, esborra aquesta entrada.
El que passa es que no tinc un altre adreça per dirigir-me.
Continuarà ???????