Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dades personals
M' INTERESSA
-
-
Les parets, blanquesFa 8 mesos
-
Prova de seguretatFa 9 mesos
-
-
-
Bona nit i tapa'tFa 3 anys
-
-
-
cash payday loanFa 10 anys
-
-
-
-
I’m back!Fa 11 anys
-
-
-
-
-
PREMI DARD 2008
Atorgat per Skorbuto (maig 2008)
5 comentaris:
Mmm això es per tot ésser viu, però tu ets una persona no? O sigui que paral.lelament estimes, cuides als teus, prepares delicies cada cop millors ;), t'ilusiones, et decepciones, rius, plores i moltes coses més. Encara queda molt per fer :D
Hola plugim, fa temps que llegeixo el teu blog i encara no t'havia escrit.
T'he conegut mitjançant el blog de l'arquer, ...
ara escric com a anònim perquè no estic al meu ordinador i hauria de crear un nou compte, crec, per a tenir un altre nom.
El que et volia dir des de fa temps, i ho faig ara, després d'aquest comentari, és recomanar-te un llibre que estic llegint i que m'ha regalat una bona amiga, i la veritat és que està molt bé.
Es diu EL SECRETO. Estiguis com estiguis, és un llibre a tenir en compte.
En quant al tema del teu fill, potser ho hauria d'haver escrit mitjançant el comentari respectiu, però no passa res, no?
sóc mestra, i he estat alumna (com la majoria) i alumna del pare,... i el binomi pares/profes fills/alumnes (encara que sigui per a fer els deures) sempre costen molt!
Suposo que es tracta de potenciar-li moltissim el que fa bé, i el que fa malament, senzillament intentar dir-li que no passa res.
Malauradament, estem vivint uns moments on l'èxit fàcil i ràpid, està a l'ordre del dia, i encara que el teu fill no ho "mami" (del verb mamar) doncs ho viu igual que els demés,... exemples: per començar Operación Triunfo, patètic, es pensen que fan una proesa estant "estudiant" 3 mesos! els que som músics, ja sabem el que representa estudiar de debó,... i t'asseguro que no son 3 mesos!
Ara que si Super Modelo,.. un altre programa que fa pena,... el vaig veure un dia per casualitat fent zàpping i m'hi vaig quedar enganxada per veure fins a on eren capaços d'arribar, després de veure-ho, vaig al·lucinar tant, que mai mes de la vida.
El que em fa cosa és veure que ho presentava la Judit Mascó que estic segura de que no li faria això a una filla seva,... controvèrsies de la vida,...
Ara hi ha aquests programes tipus: tu si que vales,etc. que tb vaig estant mirant un capítol (es diu capítol?) i vaig flipar mandonguilles!
On anem a parar?
Clar, el teu fill com molts altres nens, i mira que en veig cada dia un munt, de nens, esperen qe tot els hi surti a la primera, i si no, es frustren de seguida! no entenen la paraula "sacrifici" i crec que també pot ser culpa dels videojocs, on aprenent ràpidament uns quants moviments de dits, on no cal pensar gaire, o res, poden anar passant pantalles i ser els millors,...
els nostres fills (bé, jo no en tinc, però tinc nebots)estan visquent un mon molt dur, perquè el dia de demà, quan els hi toqui donar el "callo" els hi costarà molt, pq veuran que l'èxit així com així no existeix, i és per això que cal que entre tots, els hi fem veure que les coses costen, algunes més que altres, però que no és qüestió de 3 mesos i llavors arriba la fama.
Entenc que perdis la paciència, perquè de vegades una no pot més, però potser, si li pogués explicar un'altra persona,... no sé, algun familiar,... és una idea, eh, doncs penso que seria millor per tots dos,... per a ell pq no li tindria tanta confiànça com per tirar la tovallola tan aviat, i per tu, per no sentir-te ni mala mare, ni coses així, perquè pel que expliques, em sembla que deus ser molt bona mare!
Les bones mares, son les que de vegades diuen: NO PUC MÉS! i saps perquè? doncs perquè estan sempre abocades als fills i no ho neguem, de vegades cansa!
Bé, no sé si tot aquest rotllo t'ha servit d'alguna cosa,...espero que sí,..
Salut!
Hola Plugim !!
de fet la majoria de nosaltres, els essers vius, blocaires o no blocaires, també ho hem fet aixó. Però crec que de crèixer no parem mai, en tots els sentits, mai en sabem prou, sempre estem aprenent, i de viure cada dia ens passen coses, i ens en passaran, i aprendrem, i creixerem i ens equivocarem, i ens enfadarem, i riurem i serem més o menys feliços: d'aixó s'en diu vida!!,visquem-la plenament, i hem d'aprofitar cada instant per gaudir-ne i aprofitar els bons moments. I els que no són tan bons... ja passaran. Que aixequi el dit (en aquest cas que faci un "Click") el que no tingui moments més baixos que altres...
En els moments baixos una de les coses que van bé es el pensar que "qui dia passa , any empeny" i ser el més constant possible, així que ja saps, fes honor al teu cognom, Plugim, i sigues Cosntant !!
En els moments més macos fes com al teu post següent: canta i passa't-ho bé amb tú mateixa !!
salut !! :D - ;)
Hola!, jo sols volia dir-te que no tinguessis pressa per l'últim punt, que al menys a mi m'es grata la teva presència en aquest món.
Però després del comentari d'anònim(a) i anònim/a (el/la segon/a) no sé si estic donant la talla.
Benvinguts per cert.
Moltes gràcies a tots per ser-hi i per les vostres paraules. A vegades m'oblido del que realment és important. M'heu conmogut.
Publica un comentari a l'entrada