Es molt, però que molt agradable comprovar que de mica en mica has entrat d’alguna manera a ocupar un espai, encara que sigui molt petitet en el pensament d’algú. I que el més fort de tot és que ni tant sols coneixes a aquest algú. O potser sí que el coneixes, encara que sigui d’una manera diferent. Potser d'una forma més intima (si la comparem amb la manera com de vegades hem de conviure amb determinades persones amb les que no tenim res a dir) però també més anònima per que no li coneixem el nom ni la cara que fa.
És la sensació que he tingut quan he tornat a entrar en el meu racó virtual i he llegit que hi ha gent que vol saber si estic bé i si tinc alguna sensació, pensament, alegria o pena per compartir. M’ha commogut i m’ha fet sentir bé.
Doncs estic molt bé, en part enfeinada, tocant masses tecles, molts projectes encetats i també 4 dies d’escapada a una capital europea per passar el pont de Sant Joan.
Aquest any no he patit els petards però tampoc he pogut gaudir la coca.
Gracies Utnoa. Gracies Horabaixa per ser-hi. Gracies a tots per “escoltar-me”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Bentornada, jo també començava a pensar mañlament. ;)
Gracies per pensar en mi, encara que sigui malament. En serio, ja saps que jo també et segueixo les pases encara que no sempre em deixo veure.
Hola Plujim,
Benvinguda !!!!
Et duré la contraria amb una cosa. El nom d'algú de nosaltres si que el saps. La cara no, tens raó.
I com tu dius, molts cops em pregunto quasi el mateix. Segur que, si això segueix així, pensarem alguna cosa.
Fa pocs dies vaig penjar un post semblant. Acabava dient que la pantalla es petita.
Repeteixo, Benvinguda.
dolors
Publica un comentari a l'entrada