Ahir diumenge els homes de la casa patien de "mandritis aguda". Les noies, molt més actives i sense gens de ganes de veure'ns arrossegades per la onada de "joemquedoacasa". Vam agafar i vam anar a la piscina. Vam jugar com a criatures i desprès a fer l'aperitiu a la cafeteria del centre esportiu: beguda i patates fregides. Quan tornavem la meva "bichito" de 7 anys va i m'engega:
- "Mama, no puc somriure. Estic tant contenta que no m'hi cabria a la cara"
- "Mama, no puc somriure. Estic tant contenta que no m'hi cabria a la cara"
10 comentaris:
Si una cosa tenen els nens és que són imprevisibles... Els seus comentaris ens ensenyen tantes coses! És la raó vestida de màgia!
Quina nena més dolça que tens! felicitats!
petons maca!
i el teu somriure deu haver estat espectacular. T'hi cabia a la cara?
És una frase preciosa, més d'un poeta la voldria per a ell/ella.
Vamos... que ja sabem a qui a sortit la nena oi?
Moltes gracies a tots pels vostres comentaris. La veritat és que estic literalmente enamorada de la meva nena. Ahir mateix em va donar més motius per que se'm caigui més la baba. Va fer una actuació estelar a l'obra de teatre de l'escola i tothom em va felicitar i de quina manera!.
i es que son tant i tant especials, oi? i tant directes!
Hola Plugim
Ocurrent, tendre, preciós.
Per menjar-se-la a petons i apretar--la ben fort.
Disfrutala.
Una forta abraçada
Es fantastic el que ens poden ensenyar els nostres "petits" !!!!i els que ens poden fer reflexionar...t´adones de ho feliç que tenia que sentir-se? tant que no ho pogues arribar a expressar amb un somriure?, quan sembla que un somriure pot ser una cosa "simple".
una forta abraçada per tu i la "petita sabia"
Plugim, on ets?
Hola Plugim,
Jo també et trobo a faltar. Tot bé?
Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada