No us envejo la vostra dèria d’anar sempre a l’última moda.
Ni els diners que llanceu en botigues de marca,
Ni els armaris-vestidors, les bosses Louis Vouton, ni les sabates Manolo.
Ni el glamour, les festes de luxe ni els apartaments a la City.
Tampoc us envejo els vostres homes que lligueu “a l’antiga”
(contracte en una església o jutjat per si de cas)
Potser si que us envejo el vostre èxit professional,
sentir-vos bé amb la feina que us fa ser independents.
El que segur que us envejo és la força de la vostra amistat.
El saber que podeu comptar les unes amb les altres.
Que algú creuarà de nit i sota la neu la ciutat per dessitjar-te feliç Any Nou.
o que et tancarà les persianes duran els dies que hagis de plorar el desamor
o que et donarà a cullerades l’esmorzar que no pots empassar,
o que et criticarà que no t’hagis fet els engonals abans de posar-te el banyador
o que et farà expressar la por que sents de perdre la felicitat
o que et faci veure que el perdó és una opció
o que et sabrà contestar a la pregunta: podré tornar a riure algún dia?
Ni els diners que llanceu en botigues de marca,
Ni els armaris-vestidors, les bosses Louis Vouton, ni les sabates Manolo.
Ni el glamour, les festes de luxe ni els apartaments a la City.
Tampoc us envejo els vostres homes que lligueu “a l’antiga”
(contracte en una església o jutjat per si de cas)
Potser si que us envejo el vostre èxit professional,
sentir-vos bé amb la feina que us fa ser independents.
El que segur que us envejo és la força de la vostra amistat.
El saber que podeu comptar les unes amb les altres.
Que algú creuarà de nit i sota la neu la ciutat per dessitjar-te feliç Any Nou.
o que et tancarà les persianes duran els dies que hagis de plorar el desamor
o que et donarà a cullerades l’esmorzar que no pots empassar,
o que et criticarà que no t’hagis fet els engonals abans de posar-te el banyador
o que et farà expressar la por que sents de perdre la felicitat
o que et faci veure que el perdó és una opció
o que et sabrà contestar a la pregunta: podré tornar a riure algún dia?
.
7 comentaris:
Aquesta és una sèrie que no he seguit mai, igual que Friends. Però tot això que expliques que envejes te un nom, se'n diu amistat i es pot trobar fora de les pel·lícules i les sèries i, de vegades, és més a prop que no pas et penses.
Jo no havia vist mai la sèrie però aquest cap de setmana vaig veure la pel•lícula.
Tens raó amb tot això de l'amistat, jo potser no en tinc massa d'amics/gues però algunes d'elles són molt especials. I no sé si em tancarien la persiana, o em dirien quan puc tornar a somriure, però m'han demostrat que sí que es preocupen per mi en els mals moments i això és molt important.
Jo sempre he dit que millor unes bons amics que la mateixa família (no tota clar, depen dels casos). La família et ve imposada i els amics els tries tu, cosa que fa que hi tinguis més afinitat i que t'arribin a conèixer més que els de la teva sang. Es per això que es tan important saber conservar-la.
Si et manca aquest sentiment d’amistat no et cansis mai de buscar. Segur que molt a la vora tens algú disposat a compartir amb tu el camí, no ho dubto.
Una abraçada!
Jo no havia vist mai la sèrie, però també vaig anar el passat cap de setmana a veure la peli. Malgrat totes les crítiques de superficialitat que li imputen jo em quedo amb el valor de l'amistat que mostra. Sí. És veritat la vida m'ha portar a no estar bé amb mi mateixa i per tant la gent ho capta i en certa manera fa que s'allunyin. Però lluito per corregir-lo. Una abraçada a tots dos i moltes gracies per voler compartir una estona amb mi.
Jo havia vist 2 temporades de la sèrie doncs soc un addicte a les series :P Vaig anar tb a la peli i aviam la superficialitat és impressiona.t Lo de l'amistat sí, teniu raó però em va semblar una amistat de pel.lícula, no una de real. Plugim, ja sé que no és el mateix però jo et considero una amiga virtual :) De fet aqui ens expressem com potser no ho fariem en directe oi? Hi ha fins i tot més complicitat :D
I per cert, hi ha mil llocs on fer amistats de mil maneres, cursos de mil coses com cuina, ball, musica, grups excursionistes, etc. Jo es que sempre que entro en algun lloc doncs soc bastant de apuntar-me a tots els bombardejos i mira, al final acabes coneixenet mes gent que mai saps si acabaran sent amics o no pero que de segur que si no els coneixes mai ho seran :D Ahir mateix en un sopar concert improvitzat, vaig acabar coneixent 3 persones i coneixent més a d'altres que nomès havia vist de rebot. Vinga anims i si algo no t'agrada de la teva vida , vas i ho canvies amb dos OUS (sorry, ovaris)!
Hola Plujim,
Estic a l'altre costat de la pantalla, i saps per que m'has llegit altres cops, que la pantalla s'em fa petita.
Jo no he vist mai la sèrie. Vull anar a veure la peli, ja que n'he sentit a parlar molt.
Però ara això no té cap importància.
Volia preguntar-te una cosa. Vols probar a ser amiga meva?. Fins i tot l'amistat s'ha d'aprendre a vegades. No és fàcil. Però creu-me que val la pena fer el intent.
Una abraçada
arquer: no es tant les possibilitats de conèixer gent (que efectivament són infinites i de fet en moc per àmbits on hi ha força gent) sino la dificultat d'establir relacions amb gent que es pugui acostar a mi pel que sóc i pel que sento i no tant pel que faig o pel que tinc que malauradament m'hi he trobat sovint. Tampoc m'agrada el to de queixa que sembla que tots heu captat. Simplement expressava el que més m'havia agradat de aquesta peli. Encara que a la meva vida hi han coses que m'agradaria que fossin diferent sincerament em considero afortunada.
Horabaixa per descomptat. Em fa molt de bé la teva proposta.
plugimconstant@hotmail.com
Ah val, ja t'entenc :D Guai que et sentis afortunada, jo tb m'en sento molt ;) Fins aviat i necessito receptes o sigui que actualitza el blog de cuinaaaa :P:P
Publica un comentari a l'entrada