dilluns, 20 d’octubre del 2008

EL VIAJE A LA FELICIDAD



“…Al definir las bases de la felicidad, la psicología moderna distingue dos fuentes: el placer por una parte y el sentido que da a la vida un determinado compromiso por otra. Según Seligman la felicidad originada en el placer termina con él (…) Para que la felicidad perdure más allá de un intante, es preciso que sea fruto no sólo del placer, sino también del sentido o significado que da a la vida un compromiso. Es justamente esto (…) lo que produce el flujo que desemboca en la felicidad. (…) Otros psicólogos positivistas apuntan hacia algo tan intangible, en los tiempos que corren, como una escala de valores. (…) el aumento de los niveles de infelicidad en el mundo de hoy se explicaría por una inversión excesiva en bienes materiales, en detrimento de valores de mantenimiento más intangibles.”

“El viaje a la felicidad” Eduardo Punset.

2 comentaris:

Utnoa ha dit...

Crec que bastanta part de la felicitat es basa en acceptar-nos. Creiem que no fa falta, que naixem acceptant-nos, que és una tonteria en la qual no cal reflexionar... De veritat tots us accepteu amb tots els ets i uts?
Si és així, felicitats. Jo estic en ello...

una violinista ha dit...

Anònima dels llibres: m'agrada molt en Punset, i té molta raó. Està clar que hem d'aprendre a acceptar-nos, pero abans que això a conèixer-nos. Quan coneixes o reconeixes certes coses i saps que algunes les podras canviar i d'altres no, crec que és millor abocar-se a intentar canviar les que es poden canviar i no lluitar contracorrent amb aquelles que no es poden canviar,...i no es poden canviar, penso jo, perquè estan massa arrelades,... ara no poso cap exemple que no em vull extendre gaire,... de totes maneres, crec que, en el fons, amb la crisi, tots aprendrem força coses, en referència al que diu sobre els temes materials. En els darrers dos anys he començat a tenir plantes, i a estimar-me-les mot! tinc un bonsai (entre d'altres) de fulla caduca. Doncs bé, cada cop que comença a brotar, ploro d'emoció,... i sóc feliç! I és una cosa tant petita però a l'hora tan gran! No sé,... potser son xorrades,... però m'omple molt cuidar-les, veure com créixen, com floreixen.... crec realment que el problema del consumisme ens ha allunyat tant de la mare terra que estic segura que si tornessim als orígens, tots ens sentiriem millor,... no sé, és una idea. Bona nit a tots