Feia dies que no em passava. Últimament a la facultat parlem molt de l'educació. Crec que intentant educar-los els estàs demostrant que els estimes. Estimar no crec que sigui una cosa que es faci en moments concrets, crec que és una cosa que acompanya a tota la resta. És com el xiuxiueig de fons...
Hola sóc l'anònima dels llibres: estic molt d'acord amb els dos comentaris anteriors. Com a profe et diré que els nens educats, a part d'estar molt millor amb ells mateixos (si no es posen límits es perden i estan fatal) estan millor amb tot el que els envolta. Penso que l'educació és fonamental i que si eduques és que te'ls estimes moltissim. Conec molts casos de pares que no eduquen, i saps com estimen? comprant coses,... des de una chuche "inofensiva" a les consoles més sofisticades,... pel que he llegit de tu durant tot aquest temps, crec que fas moltes coses maques amb els nens i això ja és estimar,... sincerament crec que educar és la manera més maca d'estimar.
Jo ho ficaria en dubte això que dius... com diu Utnoa educar és estimar, si no ho fessis voldria dir que no t'importen, oi?
Per cert, el teu anterior post m'ha deixat un regust amarg. Això que dius que estàs desencantada amb les relacions amb els blocaires... bé, si em permets jo t'aniré escrivint de tan en tan.
Si per casualitat has vingut a parar a aquest espai sigues benvingut de tot cor. Si has vingut de forma voluntària encara t'ho agraeixo més.
En aquest bloc segur que no trobaràs artícles imaginatius, talentosos, que et fassin emocionar. Només és per mí un mitjà d'expressió dels meus pensaments i sensacions, que fins ara s'ha demostrat molt eficaç.
6 comentaris:
El problema està en que estimar-los es pot convertir en una trampa per ells si no els eduques.
Podem equivocar-nos al educar-los, però no podem deixar de fer-ho, sinò el resultat serà catastròfic.
Feia dies que no em passava. Últimament a la facultat parlem molt de l'educació.
Crec que intentant educar-los els estàs demostrant que els estimes. Estimar no crec que sigui una cosa que es faci en moments concrets, crec que és una cosa que acompanya a tota la resta. És com el xiuxiueig de fons...
Hola sóc l'anònima dels llibres: estic molt d'acord amb els dos comentaris anteriors. Com a profe et diré que els nens educats, a part d'estar molt millor amb ells mateixos (si no es posen límits es perden i estan fatal) estan millor amb tot el que els envolta. Penso que l'educació és fonamental i que si eduques és que te'ls estimes moltissim. Conec molts casos de pares que no eduquen, i saps com estimen? comprant coses,... des de una chuche "inofensiva" a les consoles més sofisticades,... pel que he llegit de tu durant tot aquest temps, crec que fas moltes coses maques amb els nens i això ja és estimar,... sincerament crec que educar és la manera més maca d'estimar.
Jo ho ficaria en dubte això que dius... com diu Utnoa educar és estimar, si no ho fessis voldria dir que no t'importen, oi?
Per cert, el teu anterior post m'ha deixat un regust amarg. Això que dius que estàs desencantada amb les relacions amb els blocaires... bé, si em permets jo t'aniré escrivint de tan en tan.
Un petó maca!
Crec sincerament que l'amor dels pares vers els fills va intimament lligat amb la seva educació. Segur que ho estas fent de conya ;)
Gràies a tots per opinar m'heu donat material sobre el que reflexionar.
Publica un comentari a l'entrada