He trobat un nom als símptomes que presento
OCI PARALITZANT.
Es veu que és típic d’adolescents.
Perquè serà que sempre enganxo trastorns típics de jovenalla?
Jo als meus trentamolts!!!!
Patiré també la síndrome de Peter Pan?
Patiré també la síndrome de Peter Pan?
.
7 comentaris:
potser perquè tens l'ànima jove. No et curis.
Salutacions
Hola Plugim,
Millor de joves que de vells, l'esperit alegre ens dona vida
Una abraçada
Si és així... aprofita-ho!!!
No ho crec pas, la síndrome de Peter Pan afecta més als homes que a les dones, i acostuma a fer-se patent quan hi han criatures. Els símptomes són un total desinterés per les responsabilitats com a pare, o mare, i un desig malaltís de recuperar la "meva pròpia vida" en el entés que això significa poder sortir de marxa i gastar d'acord amb el que guanyes i no amb el que et queda.
Quan a l'oci paralitzant, suposo que es tracta d'aquella sensació d'avorriment i desgana no lligats a una depressió. Si és això potser m'hauria de passar jo també a que me la diagnostiquin.
Una abraçada.
A la vejez viruelas!!!! jejeje ;)
Un petó!
Sempre he pensat que la edat no s'hauria de calcular des de la data de neixament, sino des de l'ànima i l'esperit. I en aquest sentit estas feta tota una joveneta :)
Plugim, et trobem a faltar!!! Estàs bé?
Un petó
Publica un comentari a l'entrada