Avui us vull fer una recomanació que és molt més que això
És un crit a l’esperança que una sortida és possible.
M’entristeix molt llegir en tants blocs que hi ha gent que s’ho passa malament
Que no estan satisfets amb la vida que porten
Que troben a faltar necessitats tant vitals com l’oxigen que tots respirem
Em puc posar en el seu lloc per què jo també m’he sentit així
I més d’una vegada!
Em fa feliç poder compartir que
Ara estic en un bon moment,
I vull cridar que:
Hi ha eines que ajuden a canviar tendències,
Hi ha portes que ens hem d’atrevir a obrir.
Hi ha passes que hem d’estar disposats a fer
Hi ha un munt de gent que té tantes ganes com nosaltres
Què la vida és única
Què hem d’aprendre a riure
Què som privilegiats per què podem escollir
He trobat un grup d’amics
No és un grup d’amics personal si no virtual
L’he trobat al facebook
És el grup d’amics de l’ofici de viure
Ja sé que com els medicaments
el que va bé a uns, potser que no funcioni en uns altres
però quan estàs dins del pou, qualsevol mà que se t’ofereixi
potser és la que esperàvem.
És un crit a l’esperança que una sortida és possible.
M’entristeix molt llegir en tants blocs que hi ha gent que s’ho passa malament
Que no estan satisfets amb la vida que porten
Que troben a faltar necessitats tant vitals com l’oxigen que tots respirem
Em puc posar en el seu lloc per què jo també m’he sentit així
I més d’una vegada!
Em fa feliç poder compartir que
Ara estic en un bon moment,
I vull cridar que:
Hi ha eines que ajuden a canviar tendències,
Hi ha portes que ens hem d’atrevir a obrir.
Hi ha passes que hem d’estar disposats a fer
Hi ha un munt de gent que té tantes ganes com nosaltres
Què la vida és única
Què hem d’aprendre a riure
Què som privilegiats per què podem escollir
He trobat un grup d’amics
No és un grup d’amics personal si no virtual
L’he trobat al facebook
És el grup d’amics de l’ofici de viure
Ja sé que com els medicaments
el que va bé a uns, potser que no funcioni en uns altres
però quan estàs dins del pou, qualsevol mà que se t’ofereixi
potser és la que esperàvem.
1 comentari:
Hola Plugim,
Saps una cosa ?, crec que la virtualitat obre finestres i es bó. Però jo necesito entrar i sortir per les portes. Seure en una cadira, pendre un café i tot el que s'acostuma a fer amb els amics.
He conegut a força gent, però em resisteixo a que sigui una eina virtual.
Bones les teves observacions, soposo que hauràs patit força.
Una forta abraçada
Publica un comentari a l'entrada