diumenge, 14 de desembre del 2008

RELATS CONJUNTS: LA GRAN ONADA DE KANAGAWA


No hi ha res més valuós que la vida humana. Això ho tenien molt clar els membres d’aquell poble privilegiat, primitiu, banyat pel mar. Perdut, aïllat i oblidat per tothom i que es mantenia fidel a les seves ancestrals tradicions.

És per això que la nit de la setena lluna plena desprès de l’últim eclipsi de lluna, l’aspirant a convertir-se en el nou cap de la tribu havia de sotmetre’s a la benevolència del rei del mar.

L’aspirant, escollit entre els joves més forts i valents del poble havia de enfrontar-se a la força del mar i sortir-ne viu.

El ritual començava quan a la posta de sol, tot el poble acompanyava a l’aspirant fins a la platja on el deixaven desprès de transmetre’l la seva confiança en la correcció de l’elecció. L’aspirant, només disposava d’una petita i estreta tabla de fusta per enfrontar-se a la força del mar. Malgrat tot, estava tranquil.

El rei del mar conjurava les forces del vent, la pluja i la tempesta que feien néixer i créixer les onades fins forjar la que esdevindria la Gran Onada Sagrada.

L’aspirant dret sobre la seva tabla de fusta s’enfilava fins al capdamunt de l’Onada on podia divisar la platja, la sorra, la gent que esperava. Més enllà les cases que formaven el poble, i més enllà els camps de conreu, el bosc i la muntanya. I per sobre d’ella el cel i la lluna plena, amb la intensa llum que il·luminava tot el que els seus ulls podien abastar malgrat la presencia dels núvols de tempesta i el vent que reculaven davant la majestuositat de la seva llum

La violència de la tempesta era terrible i l’onada creixia i creixia portant l’aspirant al seu capdamunt, guardant l’equilibri, foragitant la por i els altres esperits malignes que podien pertorbar-lo.

Només aquell que era capaç de confiar en la força del seu esperit i estimar la natura com a font de tota vida, inclòs la seva, seria prou digne com per dirigir els destins dels seus iguals.

10 comentaris:

Josep B. ha dit...

Gran composició.

horabaixa ha dit...

Hola Plugim,

Original. M'agrada.

Una abraçada

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per deixar la vostra opinió. Em fa sentir bé.

Anònim ha dit...

és molt bo... felicitats..

Jordi Casanovas ha dit...

m'ha agradat el teu relat.

Anònim ha dit...

Ben trobat, una bona prova per a demostrar la seva vàlua. Felicitats!!

plugim constant ha dit...

Gràcies per les vostres opinions tan generoses.

Anònim ha dit...

déu ni do... quines proves... jo me'n abstindria totalment, malgrat que fos la vergonya de la meva tribu!

assumpta ha dit...

Molt ben trobat, felicitats !

Sergi ha dit...

El que no expliques és quants s'hi van quedar en l'intent. Bon relat!