Avui estic trista. Entre d'altres raons perque ha mort l’Antonio Vega.
Aquell “noi fràgil” com he sentit a tothom que li deia és una de les cares i veus de la meva adolescència.
El seu bell rostre que va anant destruint les drogues, la malaltia, la depressió....
Les seves cançons, les seves lletres van omplir les meves tardes de llàgrimes i soledat. Recordant “la chica de ayer” o “la lucha de gigantes” que he cridat al vent tantíssimes vegades.
Avui em quedo amb “Háblame a los ojos”
Dí por qué no me puedes mirar……..
i amb la dedicatoria que em va fer en un CD fa 15 anys.
“CUALQUIER MIRADA ENTRE TU Y YO ES UN TESORO GUARDALA COMO YO LO HARE”
Avui em quedo amb “Háblame a los ojos”
Dí por qué no me puedes mirar……..
i amb la dedicatoria que em va fer en un CD fa 15 anys.
“CUALQUIER MIRADA ENTRE TU Y YO ES UN TESORO GUARDALA COMO YO LO HARE”
2 comentaris:
Hola Plugim,
....els ulls sempre parlan.
...mai no menteixen
Una abraçada
Gràcies per ser-hi. Salut!
Publica un comentari a l'entrada