dimecres, 13 de gener del 2010

ANYS I ANYS PER MOLTS ANYS


Fa just 11 anys vaig assumir una responsabilitat que poc desprès vaig evidenciar que no estava en absolut preparada per portar a terme. Malgrat tot, la realitat era la que era i aquella responsabilitat era del tot ineludible. Desprès d’uns quants anys de dubtes, errors, fracassos ..... basats en gran mesura en patrons inadequats, he après que aquell repte és el millor que m’ha passat a la vida.

Era una oportunitat, en primer lloc de conèixer i desprès de créixer. Això si, prèvia acceptació d’una realitat, amb la que convivia, però totalment incomprensible per mi. Ara sé que en aquell moment la vida, ..... la seva vida em proporcionava un meravellós regal.

Tot aquest procés, si m’ho miro des de fora em dóna la sensació que ha passat en una brevíssima aclucada d’ulls.... Ara tinc als meus braços un petit nadó que s’adorm mentre pren el pit i de cop .... ja calça un 38!.

Tinc la sensació que m’he perdut moltes petites coses de la seva vida, precisament per no ser-hi pressent de veritat. Per tenir la ment enfocada molt lluny de la realitat. Però això ara tant se val. L’important és que per fi, hi soc plenament present.

Feliç aniversari fill meu.

3 comentaris:

Sergi ha dit...

Li falta ben poquet per tenir el peu tan gran com jo! Moltes felicitats per ell!

Ana Carles ha dit...

11 anys! tot un homenet eh??? I no pensis en tot el que t'has perdut d'ell (que segur que tampoc deuen ser tantes coses) sinó en tot el que et queda per viure a la seva vora.
Un petó i felicitats per a tu també.

plugim constant ha dit...

Gràcies per ser-hi