Mafalda, lectures i "fet i amagat"

Ja fa molts anys vaig descobrir la Mafalda. Sí, aquella nena setciències, contestona, amant de la ecologia, de la pau, amiga dels seus amics, i enemiga declarada de la sopa.

Feia primer de carrera i en les meves visites a l’Abacus per comprar material, vaig trobar els llibrets petits de coloraines que en quatre o cinc viatges vaig acabar adquirint de la freqüentada cooperativa.

Me’ls llegia una i una altra vegada col·locant les vinyetes a sobre de les pàgines del llibre de dret de torn obert pel mig, sota el flexo negre de bombeta blava que deien que anava millor per la vista.

Quan entrava algú a l’habitació ràpidament, posava un paperot qualsevol a sobre i feia veure que estudiava. Això és un costum que m’ha quedat des de petita per que sempre m’havia d’amagar per llegir.

I això perquè? molt senzill. Per que era nena. I això què té a veure us podreu preguntar? Tot. Per que a casa meva si eres nena, i no estaves estudiant, estaves obligada a fer una cosa que sempre m’ha fet molta ràbia “ajudar a casa”.

Això “d’ajudar” volia dir que havia de deixar altres activitats més atractives per mi, com podia ser llegir per plaer, tocar la guitarra, escriure, fer trencaclosques o burilles si em venia de gust i agafar una escombra, un drap o qualsevol altra cosa que la meva mare cregués oportú i utilitzar-lo de la manera que ella m’indicava. (si almenys m’hagués dit que l’havia d’ajudar a la cuina, ara en sabria més)

Aquest vici d’amagar-me, l’he tornat a retrobar per culpa d’aquest i de l’altre blog que mantinc. Estic totalment enganxada, entro, surto, faig clic aquí, allà, més enllà, etc, fins i tot a la feina, cosa que evidentment se’m ressenteix. Així vaig saltant d’un lloc a l’altre i quan sento que algú s’acosta minimitzo i se m’obra el Contaplus. Sort que en teoria no tinc “jefes” però m’amago igual per que s’ha de donar exemple. De tota manera, aquestes febrades tampoc em duran gaire.