Ja està. Ja l’he acabat i m’agradaria dir-hi la meva.
M’atreviria a definir-ho com una proposta de religió o filosofia de vida, però sense els inconvenients d’aquestes. Es basa, com en tota religió, en un acte de fe, és a dir: has de creure-t’ho. Però tampoc t’imposa cap exigència externa com fan moltes religions: assistència a rituals o contribució econòmica via creueta en un imprès que corre aquests dies per totes les cases.
El Secret no és més que la defensa de la existència de la llei de l’atracció. Segons aquesta llei, tan natural com la de la gravetat, tot allò que pensis serà atret cap a tu, ja sigui bo o dolent. Per tant l’únic que hem de fer es pensar en coses positives, per atreure només aquestes i no les negatives.
I ja està? Bé, no. Cal fer-ho d’una determinada manera. A veure si ho sé explicar de manera que no em quedi molt llarg i de forma clara.
Es veu que quan pensem emetem una sèrie d’ones a l’espai que connecta amb una determinada freqüència còsmica, (com si fóssim una ràdio amb potes). (A mi em ve al cap els monitors aquells que surten en totes les pelis de metges que registre els impulsos elèctrics del cervell)
Primera qüestió a fer-se: Potser sí que el que pensem es pot traduir en una ona magnètica. Però, que els aconteixements que desitgem també, ja no ho tinc tant clar. Per exemple si demano que toqui el meu número a la loteria, puc fer, només amb el pensament, que caigui la meva boleta per a que la canti el “niño de Sant Ildefonso”?
Per altra banda, per saber què volem realment hem de fixar-nos en les emocions. (Ja hi som, sempre anem a petar al mateix) És impossible sentir-se malament i tenir pensaments positius. Per tant el que hem de fer es sentir-nos bé per tenir bons pensaments. I com ho podem fer per canviar de freqüència i sintonitzar amb una de positiva? Això depèn de cadascú: algú li provocarà un canvi d’ànim escoltar certa música, o fer esport, o fer l’amor...... vés a saber.
Ara em referiré al que el llibre anomena “el procés creatiu”. És a dir, com funciona “la llei de l’atracció” i comprèn tres passos:
1er. pas. Has de demanar (vaja, igual que quan preguem, resem o orem en qualsevol religió) Aquesta demanada ha de ser clara i en sentit positiu. (no val en negatiu, dir el que no vols, es veu que aquesta llei tan poderosa no distingeix entre el sí i el no) Ex. Puc desitjar estar prima, però no val desitjar no estar gorda. Curiós no?
2on. Pas. Tenir fe. Has de creure’t que el que has demanat ja ho tens. El problema ve quan desitges una cosa material i encara no la tens. Es igual, has d’imaginar-te, visualitzar, parlar i actuar com si ja ho tinguéssim, sentir-te bé per això. És com jugar a fer teatre, vaja, però actuant amb tanta convicció que ens ho empassem i tot. Si dubtem, cagada, llavors no s’aconsegueix.
3er. pas: Rebre. Un cop formulada la demanda i experimentar la sensació que es té ens col·locarem en la freqüència de rebre-ho. I quan triga? Ah! doncs això no importa perquè el temps no existeix i per tant no cal que ens amoïnem: es veu que és cosa de la física quàntica.
Si la cosa es retrasa es que no ho fem bé: no ens posem en la freqüència correcta i per tant la culpa es nostra.
He d’afegir una altra cosa.: hem de donar les gràcies (això també em recorda alguna cosa......) La gratitud també ens posa en la freqüència correcte, fins i tot si el que volem és ser ric és pensar que ja ho som, gaudir i fins i tot aconsella ser filantrop, (una mena de Bill Gaites per entendre’ns...)
Un últim consell, si el que vols és tenir una parella ben enamorada de tu, enamora’t primer, si desitges estar enamorat, només has de sentir-te enamorat. Sembla un conte de fades oi?
M’agradaria llegir que en penseu.
P.D. si algú vol sentir opinions més il·lustrades que la meva sobre el tema, “l’ofici de viure” de Catalunya Ràdio del dia 31/01/08 hi va dedicar un programa. (ho sento no sé enllaçar l'audició directa)
M’atreviria a definir-ho com una proposta de religió o filosofia de vida, però sense els inconvenients d’aquestes. Es basa, com en tota religió, en un acte de fe, és a dir: has de creure-t’ho. Però tampoc t’imposa cap exigència externa com fan moltes religions: assistència a rituals o contribució econòmica via creueta en un imprès que corre aquests dies per totes les cases.
El Secret no és més que la defensa de la existència de la llei de l’atracció. Segons aquesta llei, tan natural com la de la gravetat, tot allò que pensis serà atret cap a tu, ja sigui bo o dolent. Per tant l’únic que hem de fer es pensar en coses positives, per atreure només aquestes i no les negatives.
I ja està? Bé, no. Cal fer-ho d’una determinada manera. A veure si ho sé explicar de manera que no em quedi molt llarg i de forma clara.
Es veu que quan pensem emetem una sèrie d’ones a l’espai que connecta amb una determinada freqüència còsmica, (com si fóssim una ràdio amb potes). (A mi em ve al cap els monitors aquells que surten en totes les pelis de metges que registre els impulsos elèctrics del cervell)
Primera qüestió a fer-se: Potser sí que el que pensem es pot traduir en una ona magnètica. Però, que els aconteixements que desitgem també, ja no ho tinc tant clar. Per exemple si demano que toqui el meu número a la loteria, puc fer, només amb el pensament, que caigui la meva boleta per a que la canti el “niño de Sant Ildefonso”?
Per altra banda, per saber què volem realment hem de fixar-nos en les emocions. (Ja hi som, sempre anem a petar al mateix) És impossible sentir-se malament i tenir pensaments positius. Per tant el que hem de fer es sentir-nos bé per tenir bons pensaments. I com ho podem fer per canviar de freqüència i sintonitzar amb una de positiva? Això depèn de cadascú: algú li provocarà un canvi d’ànim escoltar certa música, o fer esport, o fer l’amor...... vés a saber.
Ara em referiré al que el llibre anomena “el procés creatiu”. És a dir, com funciona “la llei de l’atracció” i comprèn tres passos:
1er. pas. Has de demanar (vaja, igual que quan preguem, resem o orem en qualsevol religió) Aquesta demanada ha de ser clara i en sentit positiu. (no val en negatiu, dir el que no vols, es veu que aquesta llei tan poderosa no distingeix entre el sí i el no) Ex. Puc desitjar estar prima, però no val desitjar no estar gorda. Curiós no?
2on. Pas. Tenir fe. Has de creure’t que el que has demanat ja ho tens. El problema ve quan desitges una cosa material i encara no la tens. Es igual, has d’imaginar-te, visualitzar, parlar i actuar com si ja ho tinguéssim, sentir-te bé per això. És com jugar a fer teatre, vaja, però actuant amb tanta convicció que ens ho empassem i tot. Si dubtem, cagada, llavors no s’aconsegueix.
3er. pas: Rebre. Un cop formulada la demanda i experimentar la sensació que es té ens col·locarem en la freqüència de rebre-ho. I quan triga? Ah! doncs això no importa perquè el temps no existeix i per tant no cal que ens amoïnem: es veu que és cosa de la física quàntica.
Si la cosa es retrasa es que no ho fem bé: no ens posem en la freqüència correcta i per tant la culpa es nostra.
He d’afegir una altra cosa.: hem de donar les gràcies (això també em recorda alguna cosa......) La gratitud també ens posa en la freqüència correcte, fins i tot si el que volem és ser ric és pensar que ja ho som, gaudir i fins i tot aconsella ser filantrop, (una mena de Bill Gaites per entendre’ns...)
Un últim consell, si el que vols és tenir una parella ben enamorada de tu, enamora’t primer, si desitges estar enamorat, només has de sentir-te enamorat. Sembla un conte de fades oi?
M’agradaria llegir que en penseu.
P.D. si algú vol sentir opinions més il·lustrades que la meva sobre el tema, “l’ofici de viure” de Catalunya Ràdio del dia 31/01/08 hi va dedicar un programa. (ho sento no sé enllaçar l'audició directa)
13 comentaris:
em quedo amb dues coses, una que m'agrada i l'altre que no.
Començo per la que no, que com que és negativa i és millor acabar amb positiu...
el fet que si no tens èxit amb el que vols, és culpa teva.
però la que més m'agrada i hi estic completament d'acord és el consell últim. Enamora't primer si vols que l'altre estigui enamorat de tu.
Hola Plugim,
N'he sentit a parlar força d'aquest llibre. Aquest resum crec que serà com si l'haguès llegit. Llibres a part. Crec que sempre hem de tenir pensament positius. Això no vol dir forçar res, tan sols, intentar veure les coses pel cantó bo.
I sobretot, allunyar-se de les males influències, això fa una pila d'anys que intento possar-ho a la pràctica. Tot s'encomana. Això ho tinc comprobat.
Una abraçada
dons que de llibres amb aquesta temàtica ni han forçes i que per saber el que volem hem de fixarnos en les emocions...segur? mira que les emocions juguen males pasades, o no? jo fa temps que penso en positiu malament per què TOT surt negatiu, i mira que ho intento un cop i un altre...suposo dons que el llibre tindrà raó. Ja ho diuen que "toda regla tiene su excepción" :-(
Hola soc lali, fa temps que us llegueixo a quasi tots i totes....tot s´ha de dir que es gracies a "hora baixa" qui m´ha obert una finestre al vostre mon....he vist la peli i he fullejat el llibre...a mi hem recorda un llibret que vaig llegir als voltants de l´any 94-95 , escrit per una Venezolana anomenada Conny Mendez que parlava de les lleis cosmiques entre ellas la Llei de l´Atraccio...bufff, sabeu d´on va sortir aquest llibre?? el tenia la meva mare !!!! (ara te 85 anys)us ho podeu creure? tot aixo teoricamnt tant novedos no ho es tant i si es mantenent aquest tipus de llibres deu ser que tenent un missagte a transmetre.....crec.
una abraçada
Moltes gracias a tots per opinar. M'agrada llegir el que penseu. Suposo que tot plegat és un "recurs" més quan intentes trencar dinàmiques que no et fan sentir bé.
Lali, gràcies per donar-te a conèixer i sí, al programa de ràdio que referencio ja es diu que aquesta teoria és més vella que anar a peu i hi ha molts llibres precedents alguns molt antics.
Ens llegim!!!
Hola, sóc l'anònima que et va recomanar el llibre.
Us he de confessar que encara no l'he acabat!!!!!!!!
És que hi ha dies que dic: va ara! i no em ve de gust!
No sé, suposo que per a poder opinar realment, me l'hauria d'acabar. Però hi ha alguna cosa en mi, no sé qué, que m'ho impedeix. Potser serà que és tot tant fàcil que no m'ho acabo de creure? i realment, si penso en les coses que he volgut DE VERITAT, les he aconseguit. Però va haver un comentari del llibre, amb el que no hi estic gens d'acord: quan deia que, en el cas dels diners, no s'ha de pensar en treballar per aconseguir-los, vull dir que t'arriben d'on sigui, doncs això no m'ho empasso.
Per mi, el sentit és viure en positiu (tot i que de vegades costa, a menys que no siguis un positiu de mena, o com era jo fa anys, molt il·lusa) i treballar, .. si he muntat la meva empresa, doncs és per a que funcioni! llavors si funciona et dona beneficis. Jo l'he muntada perquè m'agrada l'ensenyament (sóc profe de violí) i m'agrada veure que els meus alumnes avancin i m'encanta,... però també està la part econòmica, evidentment, perque de l'aire no es pot viure, i de fet, tot el que no sigui fer classes, m'atabala bastant. Però això d'aconseguir diners per que sí, o és la loteria, o no veig jo que caiguin bitllets de 500 euros del cel. A mi m'han educat sota la cultura de l'esforç, i em satisfà molt veure que els meus esforços donen fruits. En el fons, si cada cop hi ha més gent a l'escola, vol dir que ho estem fent bé, i també es tradueix en diners, però no és el més important. No sé si m'explico. Potser tinc una mentalitat molt tancada, però em costa, em costa,.... i parlo dels diners, perquè realment, crec que és el més difícil d'aconseguir. Amb la resta, es tracta de intentar ser positius, però realment! perquè de vegades et diuen pensa en positiu i resulta que t'acaben de passar mil coses negatives,... el perquè? doncs clar, això s'ha de veure.
Crec molt en que la nostra actitut pot fer canviar les situacions, crec molt en que si tens una il·lusió REAL, s'acaba complint, tinc clar que quan millor estas psíquicament, millor estas físicament,... però el tema econòmic segueixo pensant que un se l'ha de currar. Tot i que,... ahir em vaig enterar que a una alumna li han ingressat 200 euros (dels que va prometre el Zapatero) i que al desembre i ingresseran la resta,.... això ja és paranormall directament! un govern que fa el que va prometre,.... ara veurem si és per tots així,....
Fora bromes, intentaré acabar el llibre,... a veure si a l'estiu ho aconsegueixo, tot i que penso que si una cosa es resisteix molt (o tú la fas "resistible" deu ser per a alguna cosa.
Petons a tots
Plugim: m'ha encantat el relat!!!
Molt contenta de tenir noticies teves "anònima recomanadora de llibres". Jo no crec que els diners siguin el més difícil d'aconsseguir, serà perque a mí no em preocupen gens (no es que en tingui molts però el meu taranna és el de practicar la "sobrietat" intento cobrir les necessitats i evitar tot el que és sobrer (i hi han tantes de coses sobreres al nostre món) Per mi és molt més gratificant comprovar que puc gaudir de bona salut, així com la gent que m'envolta i m'estimo i la que començo a conèixer des d'aquesta finestra. També considero que és més difícil poder gaudir sempre de bons sentiments de companyia, benestar i satisfacció, això és el més difícil per mi. En quan als 400 € és tot una enganyifa, no et donen res que no et donessin abans, el que passa que ara tu donen abans però a final d'any estem on estavem. Si vols tu explico millor. Si us plau torna, m'agrada saber de tu.
Hola Plugim, estic totalment d'acord amb tú!
Jo no és que em vulgui fer d'or, ni molt menys, si no simplement tenir suficient per poder viure: pagar lloguer (ara visc amb els meus pares), menjar, bé, lo típic. Amb aixó em donaria més que satisfeta! Clar, quan muntes una empresa, diuen que són 3 anys abans que comencis a guanyar una mica,... en porto 2 i m'en queda un. Moltes vegades he tingut ganes de tirar la tovallola, moltes! però llavors penses en els alumnes, i ostres! te'ls estimes tant que te'n adones de que la vida sense ells no tindria cap sentit. Perquè? doncs perqué has establit una relació d'intercanvi que val més que tot l'or del mon, perqué tu els hi dones, però ells et donen moltissim! els vas veient créixer, son els teus nens! intentes que els hi vagi tot el millor possible, hi parles, et confessen coses que només saps tú i els hi guardes el secret, (sobre tot quan entren en l'adolescència) i això és molt maco. S'estableix un vincle que és preciós.
Per això dic que del Secreto el que no m'agrada és aconseguir coses sense haver-t'ho currat.
Seré massoquista?
Per cert, explica'm lo del Zapatero que no ho entenc!
Qué raro! t'acabo d'escriure i surt TRINI!!!!! és la meva sòcia,... qué hauré fet????
Molt senzill. Resulta que aquests 400 € surten de la retenció que ens fan a la nòmina des del mes de juny. Per tant es necessiten dues condicions: 1ª que evidentment cobris una nòmina (o pensió)(en el teu cas si dedueixo que ets autònoma res de res) i 2ª que et facin una retenció igual o superior a la quantitat que deixen de retenir. Els 200€ restant es deixen de retenir una miqueta a les nòmines fins a final d'any. Però el que és més important, és que a final d'any haurem pagat 400 € menys a compte de la nostra declaració, per tant pot pasar, segons ens sorti a pagar o tornar que els haguem de pagar al final o se'ns retorni de menys perque ja els hem rebut, però el total d'impostos a pagar serà el mateix que hem pagat aquest any. Si tens més dubtes si us plau enviem un e-mail plugimconstant@hotmail.com
(No soc cap experta però m'agrada estar informada) Salut!
M'ha agradat el teu resum! És en essència el fil argumental del Secret. A mi el llibre em va deixar amb un mal regust. Primer de tot es centrava molt amb el fet de tenir diners. Comenta que si vols guanyar diners, has de donar-ne generosament a la gent però no per fer-los bé sinó perquè donant-los interioritzes que et sobren i d'aquesta manera faràs que n'atreguis més. No trobo que sigui un argument gaire altruista ni espiritual.
També vaig veure-ho com un sistema molt mecànic, com aquell qui va a una màquina expenedora: Vull aconseguir això, penso que ja ho tinc i l'univers s'encarrega de subministrar-m'ho. Ho trobo tot molt despullat d'ànima, molt mecanitzat i no sé si gaire realista.
Per altra banda hi ha coses interessants com l'actitud que tens davant de les coses que vols aconseguir. Però d'aquí a pretendre que desitjant una cosa i agraint l'Univers per endavant l'obtindràs automàticament... No ho sé, potser és que no tinc prou fe! ;)
ya ke leo todo este rollo......pero de ke vais?la plugim esta esta muy amargadita,la anonima,se enrrolla y te lia mas,horabaixa,deprimente,bueno,el secreto son ganas de creer,nada mas,eso tan sencillo,pero seguramente dificil,porke ya veo vuestra vejez
Publica un comentari a l'entrada