En el context de la “Escola de Pares” que organitza la escola dels meus fills m’han recomanat “La cometa dorada” escrita per Dezso Kostolanyi. Aquesta novel.la ens explica la historia d’un professor Antal Novák que imparteix classes a un institut hongarès durant els anys 20 del segle passat a una ciutat de províncies d’Hungria. La novel.la presenta forces referències autobiogràfiques: el pare de l'autor també era mestre precisament de matemàtiques y física, les mateixes assignatures que el protagonista de la historia; i Kostolanyi també fou expulsat del centre en el que estudiava justament abans d’examinar-se de batxillerat, el mateix moment en el que se situa l’acció.
Novak és un home metòdic que viu totalment dedicat a la seva vocació de mestre i a cuidar de la seva filla, Hilda, també adolescent, que pateix alguna mena de trastorn que no he sabut identificar que la porta a fer tota mena d’excentricitats i a manipular tant al seu pare com els seus alumnes.
Malgrat la dedicació del mestre i dels seus mètodes bastant “humanistes” i sense posar en qüestió el respecte que en el fons li tenen els alumnes, Novak no pot evitar ser objecte d’algunes burles dels adolescents.
Es constata un cop més que malgrat la profunda evolució que ha experimentat la societat en general en tantíssims àmbits -també en la relació pare-fill i mestre-alumne- els desitjos, anhels, pors, emocions i comportaments del jovent no dista gaire del que pots trobar ara en joves (potser ara en una edat més primarenca que els 17 anys dels nois de la novel.la): rebelia, enamorament, experimentació, culte al cos i també violència. Aquesta es presenta en forma latent amb possibilitat certa de manifestar-se en qualsevol moment, si es donen algunes condicions externes, i que no té perque encarnar-se en forma de noi "delincuent" sino simplement en noi "incomprès" o sotmès a un sistema inadecuat a la seva vàlua.
Malgrat que el professor aquí representa el paper de víctima, és alliçonador el sentiment de culpabilitat pel fracàs que experimenta de la seva funció d’educador, malgrat haber intentat comportar-se en tot moment amb el màxim de rigor i honestedat.
Per contra, la relació que manté amb la filla està farcida dels topics més rancis d’un model familiar tradicional. Criada sense mare, Hilda viu allunyada de la llibertat que li donaria el saber que fascina al seu pare i es dedica a tontejar amb els nois del poble, per desesper de Novak.
La lectura d’aquest llibre ens permet reflexionar sobre com és d’esencial mantenir en tot moment la mirada sobre els nois que estan sota la nostra responsabilitat per mantenir els canals de comunicació sempre oberts. Per mi aquesta manca de comunicació és la responsable del fracàs que sent el protagonista que l’aboca a la rendició més absoluta i a la seva fugida dramàtica davant la indiferència de tota la societat.
Novak és un home metòdic que viu totalment dedicat a la seva vocació de mestre i a cuidar de la seva filla, Hilda, també adolescent, que pateix alguna mena de trastorn que no he sabut identificar que la porta a fer tota mena d’excentricitats i a manipular tant al seu pare com els seus alumnes.
Malgrat la dedicació del mestre i dels seus mètodes bastant “humanistes” i sense posar en qüestió el respecte que en el fons li tenen els alumnes, Novak no pot evitar ser objecte d’algunes burles dels adolescents.
Es constata un cop més que malgrat la profunda evolució que ha experimentat la societat en general en tantíssims àmbits -també en la relació pare-fill i mestre-alumne- els desitjos, anhels, pors, emocions i comportaments del jovent no dista gaire del que pots trobar ara en joves (potser ara en una edat més primarenca que els 17 anys dels nois de la novel.la): rebelia, enamorament, experimentació, culte al cos i també violència. Aquesta es presenta en forma latent amb possibilitat certa de manifestar-se en qualsevol moment, si es donen algunes condicions externes, i que no té perque encarnar-se en forma de noi "delincuent" sino simplement en noi "incomprès" o sotmès a un sistema inadecuat a la seva vàlua.
Malgrat que el professor aquí representa el paper de víctima, és alliçonador el sentiment de culpabilitat pel fracàs que experimenta de la seva funció d’educador, malgrat haber intentat comportar-se en tot moment amb el màxim de rigor i honestedat.
Per contra, la relació que manté amb la filla està farcida dels topics més rancis d’un model familiar tradicional. Criada sense mare, Hilda viu allunyada de la llibertat que li donaria el saber que fascina al seu pare i es dedica a tontejar amb els nois del poble, per desesper de Novak.
La lectura d’aquest llibre ens permet reflexionar sobre com és d’esencial mantenir en tot moment la mirada sobre els nois que estan sota la nostra responsabilitat per mantenir els canals de comunicació sempre oberts. Per mi aquesta manca de comunicació és la responsable del fracàs que sent el protagonista que l’aboca a la rendició més absoluta i a la seva fugida dramàtica davant la indiferència de tota la societat.
4 comentaris:
Sembla interessant el fet que es reprodueixin certs estereotips que alguns donen com inherents a la nostra època.
Potser la diferència està en que, fins fa no gaire, el professor era respectat pels pares.
Amb la manca d'aquest respecte l'adolescent, amb els mateixos problemes de sempre, inclòs un sistema educatiu amb deficiències, s'hi veu amb cor d'enfrontar-s'hi al mestre.
Hola Plugim,
Amb comentaris d'aquests, em venen ganes enormes de llegir el libre.
Moltes gràcies
Jo crec que tot i no canviar massa els esquemes de comportament, hi ha molta diferència d'uns anys cap aquí.
Segons la meva experiència, en la meva època escolar, eren només uns pocs els rebels que mostraven poc respecte als professors i a d'altres alumnes, que no feien els deures, ... En canvi ara, pel que em diuen, el percentatge és a l'inrevés i per tan, no m'estranya que molts dels professors tinguin la moral pel terra.
Al meu parer, no sé si erroni, el factor que ha originat aquest canvi és, desgraciadament, l’educació que han rebut a casa (potser no en tots els casos, també s’ha de dir). I jo no sé com criaré als meus fills (si en tinc) però avui en dia veig al meu voltant comportaments per part dels pares que son força qüestionables.
Gracies pels vostres comentaris. skorbuto: sí tens raó crec que els pares podem ser crítics, o no estar d'acord amb l'actuació d'algún méstre, però mai manifestar-ho davant el nen, perque les conseqüències són nefastes.
Horabaixa és un llibre molt ben escrit representant d'una literatura que de mica en mica es va coneixent aquí.
Ana: sí es bastant frustant veure com es comporten alguns adults i el model que donen al seus fills. Jo sóc del parer que el comportament d'un nen, en un percentatge altíssim està determinat per com ha estat tractat a casa. Si rep respecte serà respectuós, si no es té mai en compte la seva opinió també serà intransigent. L'ambient exterior també afecta, però crec que és més important el model que rep a casa.
Em fa molta il.lusió poder llegir les vostres opinions.
Publica un comentari a l'entrada