Anònim : aquell que no li coneixem el nom però sí tota la resta.
“Tens un e-mail” llegeix la Ryan que sospira pel cor d’en Hanks.
Passeges pel carrer i et creues amb gent sense nom
De vegades quan la vida et porta a tenir-les davant
Resulta que són adversaris, còmplices o partícips.
L’atzar també et pot portar a que coneguis el seu pensament,
això sí, a través d’una pantalla sense rostre.
Pot ser que fins i tot t’obri el cor encara que amb els ulls closos fermament
I quan et parla a la cara et mostra la cuirassa.
Que passa quan no saps que el cor que coneixes per tu ja té rostre?
Es correcte no dir-li que pot fer la correspondència?
“Tens un e-mail” llegeix la Ryan que sospira pel cor d’en Hanks.
Passeges pel carrer i et creues amb gent sense nom
De vegades quan la vida et porta a tenir-les davant
Resulta que són adversaris, còmplices o partícips.
L’atzar també et pot portar a que coneguis el seu pensament,
això sí, a través d’una pantalla sense rostre.
Pot ser que fins i tot t’obri el cor encara que amb els ulls closos fermament
I quan et parla a la cara et mostra la cuirassa.
Que passa quan no saps que el cor que coneixes per tu ja té rostre?
Es correcte no dir-li que pot fer la correspondència?
6 comentaris:
Aquest és un tema que ens afecta als blocaires, i de ple.
Quan vaig començar el primer bloc em vaig posar un sobrenom, si comencés ara potser no ho faria, de fet, a poc a poc he anat posant la meva imatge i el meu nóm, deixant l'àlies com una targeta de visita.
És una opció personal, entenc que no a tothom li ve de gust que un dia el reconeguin pel carrer, però jo fa un temps que he decidit que no em vull amagar de res, que no em cal.
Insisteixo que és una opció molt personal.
Però també reconec que l'Skorbuto i el Josep Benet no són cent per cent el mateix.
ANÒNIMA DELS LLIBRES
Realment és ben curiós! Tienes un e-mail és una peli que m'encanta, pot ser carrinclona, americanada, etc. però m'agrada molt perqué em fa pensar, sempre que la veig, una cosa que crec molt important i que s'ha perdut a causa de moltes causes, i és, el parlar a "cor obert". Imagineu per un moment, que algú de nosaltres es coneix i no ho sabem. Imagineu que ens coneixem i en la vida "cuotidiana" no tenim relació o potser tenim una relació dolenta. Resulta que aquí, compartim moltes coses. Qué diferencia la vida cuotidiana de la vida cibernètica? doncs potser (com en el cas de la peli) la competència empresarial, o moltes d'altres coses,.. un ex, o una ex, o un ex amic o ex amiga,...
Però qué val més? la relació dolenta de la vida normal o la bona relació cibernètica? són dues vides paral·leles?
Poden dues persones tenir una mala relació en la vida real i una relació estupenda en la vida cibernètica? crec que sí, sempre i quan no sàpiguen qui són a la vida cibernètica pq llavors es perd tot, ja que la real s'imposa.
I les dues suposades persones, quan són més elles, en la real o en la cibernètica?
Crec que en les dues son elles. El que passa, és que de moment a la vida cibernètica, un realment treu només les coses bones perque no se sent agredit per res, és com una mena d'oasi. A la vida real, es comencen a barrejar un munt de coses,... com he dit abans en el cas de la peli, la competència. El negoci gran que es menja el petit de tota la vida! Déu n'hi dó! jo no sé que faria si resultes que aquella persona que m'estimo tant cibernèticament parlant fos la mateixa que m'està enfonçant,... aquesta és la part més americana de la peli, per mi.
Crec que s'estan creant dos mons paral·lels, i no crec que sigui dolent, tot el contrari. És més, fins i tot sempre hi ha la incertesa de quí seran aquelles persones anònimes,.. però tampoc importa gaire.
Està clar que si un es vol mantenir en l'anonimat és perqué vol ser anònim, cadascú té les seves raons.
D'altra banda, l'Skorbuto ha decidit deixar de ser anònim, i em sembla de conya.
Té un punt molt xulo tot aixó, perqué realment, com deia abans, amb això es demostra que tots tenim una part bona, cosa que sempre he pensat de l'ésser humà i que té relació amb el que comentava l'altre dia a l'entrada de DESCONFIANÇA. Aquí, al ciberespai, no estem jutjant, ni estem donant un "guió de personatge" a ningú. Senzillament parlem de cor a cor, de ment a ment, etc.
Qué en penseu?
Ei, doncs jo mai m'ho he qüestionat gaire això de l'anonimat. Sempre poso al Perfil qui sóc i potser poso massa informació! Però és que quan era a la universitat i teniem tots xat d'aquests de lligar amb altres universitats, hi van haver molts desenganys i aventures amb això de l'anonimat i ara ja veritat, ja passo. Però bé, respecto que vulguis ser anònima perque a més, tu expliques coses més íntimes i clar la gent no té perque identificar-les amb la teva cara. M'explico? Vinga, vaig a currar una micaaaaa
Jo des del principi no he sentit la necessitat d'ocultar el meu rostre o imatges de la meva vida. Ei, però qui ho vulgui fer endavant eh? Només faltaria! Si et sents més còmoda en l'anonimat doncs perfecte.
A mi poc m'importa el que els altres pensin o em diguin, qui no em vulgui llegir doncs que no ho faci. De totes formes, també penso que poca gent s'hi passeja pel meu bloc (es ben poca cosa) així que no crec que em reconeguin massa ;)
Gràcies a tots per opinar. Heu provocat la meva següent entrada.
Ana: qué vol dir que es poca cosa? jo la veritat em sento millor acollida en el teu espai que en llocs molt massificats. A part que t'estalvies els "Spam", en aquells també en ocasions m'ha ferit que m'ignoressin. Es que de vegades em posso tant bleda.....
Hola Plugim,
Si sabesis les vegades que voldria saber com és la persona que està a l'altre cantó de la pantalla.
També em passava amb el telefon, el voler saber amb qui parlo habitualment.
Aquest tema el porto de cap.
Publica un comentari a l'entrada