dilluns, 21 de juliol del 2008

L'ANTONI

Tot va començar fa 14 anys.
Mentiria si digués que vaig ser-hi des del primer moment
Tampoc seria veritat si digués que sempre li he estat fidel.
El que sí és veritat és que fa uns mesos, de la seva mà, vaig començar a aprendre.

Només podia dir-se Milagros qui em va mostrar el camí
Només podia ser l’Antoni que va posar la seva veu al meu crit mut.
A més em van fer un gran regal: un esmorzar irrepetible.

No només desitjava anar-hi sinó que sabia que aniria.
Va ser la manifestació més clara que he viscut que “el secret” existeix
No vaig dubtar-ho ni un sol moment.

Feia dies que volia escriure sobre el comiat de l’Antoni, però feia el ronso i avui, com recordant-me que no havia fet els deures, m’he trobat un membre del seu equip la Laura Duran.

Els trobaré molt a faltar:
La seva companyia
La seva sapiència
La seva sensibilitat
La seva professionalitat
El seu saber fer.
M’han pres els meus “matins”. No els perdonaré mai.

Jo també penso que la cultura democràtica d'aquest país és molt justeta.

Rebutjo les seves últimes paraules “ADEU SIAU” jo desitjo un FINS AVIAT

2 comentaris:

horabaixa ha dit...

Hola Plugim,

Pasará.... com passen totes les coses. I amb el temps, uns quants recordarem. Nomès uns quants.

Tot això dels comiats, des de sempre, em provoquen tristor.

plugim constant ha dit...

Per mi, la veritat, ha estat un autèntic cop perque li dec molt a aquest programa.