dijous, 9 d’octubre del 2008

ESCRIC ERGO EXISTEIXO


Soc conscient que fa temps tinc aquest espai molt abandonat. Amb tot el que m’ha ajudat, sóc una desagraïda!! El que passa es que en part no m’agrada dependre encara que sigui en una mesura petita d’una cosa realment tant freda.

Encara em passejo sovint per molts dels “meus” blocs habituals, però m’abstinc de comentar. Aquestes relacions que tant m’engrescaven mesos enrere ara em deixen un regust d’insatisfacció.

L’únic aspecte que no a ha canviat és la utilitat d’aquest bloc per comunicar-me amb la persona que tinc més a prop. Quin contrasentit oi? Resulta que per dir alguna cosa a qui tinc al costat primer ho he d’escampar a tot el món. Clar que hi ha situacions més estranyes. Hi ha que ho fa servir per dir-s’ho a si mateix. Escric ergo existeixo.

2 comentaris:

Josep B. ha dit...

Sovint és més fàcil escriure el que penses que no pas dir-ho de viva veu.

Sovint el posar-ho per escrit t'ajuda a aclarir idees, a valorar el que realment senmts i el que realment vols.

Si qui més t'estimes et llegeix al bloc estàs de sort, pots pensar i dir les coses perquè, amb calma, s'ho pugui llegir i pensar.

Signaria ara per que la meva companya em llegís, diria més coses, menys literals potser, però adreçades a ella.

Josep B. ha dit...

Sovint és més fàcil escriure el que penses que no pas dir-ho de viva veu.

Sovint el posar-ho per escrit t'ajuda a aclarir idees, a valorar el que realment senmts i el que realment vols.

Si qui més t'estimes et llegeix al bloc estàs de sort, pots pensar i dir les coses perquè, amb calma, s'ho pugui llegir i pensar.

Signaria ara per que la meva companya em llegís, diria més coses, menys literals potser, però adreçades a ella.