Sovint les vacances és temps de fer un pas endavant i deixar enrere tot allò que ens ha acompanyat durant un temps.
Si emigres buscant l’alçada d’un aire més fresc pots arribar a oblidar la xafogor de la gran ciutat.
Si corres muntanya amunt pots deixar de sentir-te atordit pel soroll de la multitud.
Llàstima que això no passi amb els temes pendents.
Per molt alt que pugis o per molt lluny que vagis les decisions pendents et seguiran com la pròpia ombra.
Els dubtes sobre les incertes conseqüències de les decisions ja presses i la incògnita de les que encara esperen torn, aquestes et rondaran .
Les pots deixar aparcades en un racó del cervell
Tapar-les amb una capa d’activitat intensa.
Ofegar el seu reclam amb el crit de l’excitació.
Ensordir el seu so amb cants de noves veus.
Res desapareix. Encara que hi ha l’esperança de que es transformi
L’estiu pot ser un respir: Com el gel al cap d’aquestes dones tapades amb mocadors negres per alleugerir l’asfixia que provoca el sol de migdia al mig d’una glacera.
L’estiu també dóna satisfaccions: Com estar acompanyada pels meus fills al cim d’un 4000. El seu primer 4000 quan encara no han superat la primera infantesa. Tot un privilegi per mi.
Si emigres buscant l’alçada d’un aire més fresc pots arribar a oblidar la xafogor de la gran ciutat.
Si corres muntanya amunt pots deixar de sentir-te atordit pel soroll de la multitud.
Llàstima que això no passi amb els temes pendents.
Per molt alt que pugis o per molt lluny que vagis les decisions pendents et seguiran com la pròpia ombra.
Els dubtes sobre les incertes conseqüències de les decisions ja presses i la incògnita de les que encara esperen torn, aquestes et rondaran .
Les pots deixar aparcades en un racó del cervell
Tapar-les amb una capa d’activitat intensa.
Ofegar el seu reclam amb el crit de l’excitació.
Ensordir el seu so amb cants de noves veus.
Res desapareix. Encara que hi ha l’esperança de que es transformi
L’estiu pot ser un respir: Com el gel al cap d’aquestes dones tapades amb mocadors negres per alleugerir l’asfixia que provoca el sol de migdia al mig d’una glacera.
L’estiu també dóna satisfaccions: Com estar acompanyada pels meus fills al cim d’un 4000. El seu primer 4000 quan encara no han superat la primera infantesa. Tot un privilegi per mi.
2 comentaris:
Hola Pluguim,
Enhorabona !!!!
A tu i als teus fills, tot una proesa.
La resta, acabarà fent-se.
Una abraçada
4000 mil metres!!! Els teus fills sortiran aventurers com tu eh??
I es ben veritat que els problemes, les decisions pendents i els maldecaps, t'acompanyen sempre on vas... però et deixen un temps per respirar no creus? Segur que quan estaves als 3900 metres, a només 100 del cim, no pensaves pas en res més que arribar-hi ;)
Un petó!
Publica un comentari a l'entrada