PETER PAN

He trobat un nom als símptomes que presento

OCI PARALITZANT.

Es veu que és típic d’adolescents.

Perquè serà que sempre enganxo trastorns típics de jovenalla?

Jo als meus trentamolts!!!!

Patiré també la síndrome de Peter Pan?

.

AVUI TAMBÉ POT SER UN GRAN DIA

Avui us vull fer una recomanació que és molt més que això
És un crit a l’esperança que una sortida és possible.
M’entristeix molt llegir en tants blocs que hi ha gent que s’ho passa malament
Que no estan satisfets amb la vida que porten
Que troben a faltar necessitats tant vitals com l’oxigen que tots respirem

Em puc posar en el seu lloc per què jo també m’he sentit així
I més d’una vegada!
Em fa feliç poder compartir que
Ara estic en un bon moment,
I vull cridar que:
Hi ha eines que ajuden a canviar tendències,
Hi ha portes que ens hem d’atrevir a obrir.
Hi ha passes que hem d’estar disposats a fer
Hi ha un munt de gent que té tantes ganes com nosaltres

Què la vida és única
Què hem d’aprendre a riure
Què som privilegiats per què podem escollir

He trobat un grup d’amics
No és un grup d’amics personal si no virtual
L’he trobat al facebook
És el grup d’amics de l’ofici de viure

Ja sé que com els medicaments
el que va bé a uns, potser que no funcioni en uns altres
però quan estàs dins del pou, qualsevol mà que se t’ofereixi
potser és la que esperàvem.

RELATS CONJUNTS: LA GRAN ONADA DE KANAGAWA

No hi ha res més valuós que la vida humana. Això ho tenien molt clar els membres d’aquell poble privilegiat, primitiu, banyat pel mar. Perdut, aïllat i oblidat per tothom i que es mantenia fidel a les seves ancestrals tradicions.

És per això que la nit de la setena lluna plena desprès de l’últim eclipsi de lluna, l’aspirant a convertir-se en el nou cap de la tribu havia de sotmetre’s a la benevolència del rei del mar.

L’aspirant, escollit entre els joves més forts i valents del poble havia de enfrontar-se a la força del mar i sortir-ne viu.

El ritual començava quan a la posta de sol, tot el poble acompanyava a l’aspirant fins a la platja on el deixaven desprès de transmetre’l la seva confiança en la correcció de l’elecció. L’aspirant, només disposava d’una petita i estreta tabla de fusta per enfrontar-se a la força del mar. Malgrat tot, estava tranquil.

El rei del mar conjurava les forces del vent, la pluja i la tempesta que feien néixer i créixer les onades fins forjar la que esdevindria la Gran Onada Sagrada.

L’aspirant dret sobre la seva tabla de fusta s’enfilava fins al capdamunt de l’Onada on podia divisar la platja, la sorra, la gent que esperava. Més enllà les cases que formaven el poble, i més enllà els camps de conreu, el bosc i la muntanya. I per sobre d’ella el cel i la lluna plena, amb la intensa llum que il·luminava tot el que els seus ulls podien abastar malgrat la presencia dels núvols de tempesta i el vent que reculaven davant la majestuositat de la seva llum

La violència de la tempesta era terrible i l’onada creixia i creixia portant l’aspirant al seu capdamunt, guardant l’equilibri, foragitant la por i els altres esperits malignes que podien pertorbar-lo.

Només aquell que era capaç de confiar en la força del seu esperit i estimar la natura com a font de tota vida, inclòs la seva, seria prou digne com per dirigir els destins dels seus iguals.

SER CREATIVO

Cuenta una antigua leyenda que, en la Edad Media, un hombre muy virtuoso fue injustamente acusado de haber asesinado a una mujer. En realidad, el verdadero autor era una persona muy influyente del reino y por eso, desde el primer momento, se buscó un chivo expiatorio para encubrir al culpable. El hombre virtuoso fue llevado a juicio, ya conociendo que tenía escasas o nula oportunidad de escapar al terrible veredicto, ¡la horca! No obstante, el juez, que estaba también compinchado, cuidó darle al proceso todo el aspecto de un juicio justo. Por ello, dijo al acusado:- Conociendo tu fama de hombre justo y devoto del Señor, vamos a dejar en manos de Él tu destino. Escribiremos en dos papeles separados las palabras "Culpable" e "Inocente". Tú escogerás uno, y será la mano de Dios la que decida tu destino. Por supuesto que el mal funcionario había preparado dos papeles con la misma leyenda, "Culpable". La pobre víctima, aún sin conocer los detalles, se daba cuenta de que el sistema propuesto era una trampa. No tenía escapatoria. El juez conminó al hombre a tomar uno de los papeles doblados. Éste respiró profundamente y quedó en silencio unos cuantos segundos con los ojos cerrados. Cuando la sala comenzaba ya a impacientarse abrió los ojos y, con una extraña sonrisa, tomó uno de los papeles y llevándolo a su boca lo tragó con rapidez.Sorprendidos e indignados, los presentes le reprocharon airosamente:- Pero... ¿Qué has hecho? ¿Y ahora cómo vamos a saber el veredicto?- Es muy sencillo -respondió el hombre-, si leemos el papel que queda, sabremos qué decía el que me tragué.Con rezongos y rabia mal disimulada, debieron liberar al acusado y jamás volvieron a molestarlo. Sé creativo: cuando todo parezca perdido, usa la imaginación.

El silencio de la Tierra: historias de luz y sabiduríaPedro Alonso

RELATS CONJUNTS: ÀNGELS

ÀNGEL DE LA GUARDA
DOLÇA COMPANYIA
NO EM DEIXIS SOL
NI DE NIT NI DE DIA
NO EM DEIXIS SOL
QUE EM PERDRIA

Ja deia jo que era molt millor comprar-me un GPS.

.

RESPOSTES

No sóc en absolut una persona religiosa, en el sentit de professar una religió concreta, però sí que ara mateix em considero una persona molt espiritual. Cada dia estic més convençuda que hi ha una sèrie de forces que no sabem com funcionen però que ens afecten moltíssim en el nostre dia a dia. També penso que aquestes forces estan molt relacionades, encara que no m’atreviria a definir com, amb nosaltres mateixos, els nostres pensaments, sentiments, desitjos, pors, emocions de tota mena.

Crec que les religions no són més que una interpretació d’aquestes forces. Simplifiquen el treball que hem de fer cadascú de nosaltres per explicar-nos la vida i la nostra pròpia existència. Hi haurà gent que es conformi amb que li donin la feina feta i quedar-se amb alguna d’aquestes interpretacions, però jo m’estimo més buscar les meves pròpies respostes. Per això ara no puc dir que sigui atea, (encara que en un període molt llarg m’he definit d’aquesta manera) Ara penso que sóc una persona a la recerca de la meva pròpia religió.

Avui us vull donar un exemple de manifestació d’aquestes forces de la que us parlava. Algú dirà que es tracta de la famosa “llei de l’atracció” de la que ja hem parlat en altres escrits.

Fa uns dies vaig escriure una carta a la meva terapeuta i la vaig penjar al meu bloc. Em va sortir una carta molt enigmàtica, difícil d’entendre per algú extern al meu cap. Allà manifestava d’alguna manera el desig de veure-la, per que encara la necessito, però no sóc capaç de fer el pas d’anar-la a trobar. Doncs no ha calgut, aquestes forces me l’han posat al davant, i només amb una mirada ja ha captat l’angoixa que em domina. Com diu la lluna en un cove, hi ha mirades que ho diuen tot.

ENTREVISTA LUIS ROJAS MARCOS

Avui us vull recomanar una artícle publicat a l'Avui d'ahir al Psiquiatra Luis Rojas Marcos sobre "el benestar emocional". Això que tant "m'ocupa" darrerament. És tot allò que ja sabem però que
necessitem que sovint ens ho recordin

http://paper.avui.cat/article/dialeg/145207/cap/pacient/ve/la/consulta/dirme/es/molt/felic.html