FACEBOOK

Jo també he caigut a la xarxa. M’he passejat pel facebook i he trobat vells i nous coneguts. Mira que arriba a haver-hi gent al món! amb noms i cognoms, i també amb alies, amb cares i ganyotes de tota mena.

A mi també m’han arribat comentaris despectius amb relació a la gent que s’apunta: què quines ganes de trobar-te al company de classe que t’havia amargat la bàsica, o aquell altre que sempre anava absorbint mocs, o aquell penques que sempre et gorrejava tot el material....

A mi m’ha fet gracia trobar gent del cole. A més que és una lliçó de realitat de primer ordre, en el sentit que no cal fer-se mala sang quan veus que els anys passen i passen per a tots. Deixar de veure a una persona quan tenia 13 anys i tornar-li a veure el careto gairebé “quarenton” et posa les neures a lloc.

QUE NO ES POT FER MÉS (a veure si cridant ho aprenc d’una vegada)

Se dejaba llevar

L'última entrada de l'Hora baixa m'ha fet pensar en aquesta cançó

LORENA

Benvolguda Lorena

Sóc conscient que fa molts mesos que no saps res de mi. I no et pensis que no en ve de gust venir-te a veure, al contrari, en tinc moltes ganes, però és el de sempre la meva inseguretat em tira enrere.

Si et sóc sincera són 3 els motius pels quals no agafo el telèfon i et truco. Per vergonya, culpabilitat i negació. Vergonya d’acceptar el que la natura imposa. Culpabilitat per manca de motius objectius (al menys per mi) que justifiquin la situació i negació de la mateixa i de la necessitat que encara tinc de tu.

Ja saps que de bon començament jo frisava per que m’acceptessis i desprès quan ja em vaig adonar que ho havies fet de bon principi m’avergonyia que fos així.

Ja veus que com sempre amago les coses i no les dic pel seu nom i que les tapo i les tapo però no vaig al nucli de la qüestió.
Ara tinc la temptació de ser-te infidel, fins i tot he tantejat a alguna persona, però encara no he fet el pas. Sempre amb l’esperança de voler trobar alguna cosa millor, més adequada, quan jo sé que la resposta només està en mi.

QUEDA PROHIBIDO

Per llegir millor aquest extracte d'un preciós poema (atribuit) a Pablo Neruda, clickeu (si voleu) a sobre de la foto per fer-la més gran.

EL VIAJE A LA FELICIDAD

“…Al definir las bases de la felicidad, la psicología moderna distingue dos fuentes: el placer por una parte y el sentido que da a la vida un determinado compromiso por otra. Según Seligman la felicidad originada en el placer termina con él (…) Para que la felicidad perdure más allá de un intante, es preciso que sea fruto no sólo del placer, sino también del sentido o significado que da a la vida un compromiso. Es justamente esto (…) lo que produce el flujo que desemboca en la felicidad. (…) Otros psicólogos positivistas apuntan hacia algo tan intangible, en los tiempos que corren, como una escala de valores. (…) el aumento de los niveles de infelicidad en el mundo de hoy se explicaría por una inversión excesiva en bienes materiales, en detrimento de valores de mantenimiento más intangibles.”

“El viaje a la felicidad” Eduardo Punset.

Per fi m'he adonat. He estat més preocupada en educar als meus fills que en estimar-los.

ESCRIC ERGO EXISTEIXO

Soc conscient que fa temps tinc aquest espai molt abandonat. Amb tot el que m’ha ajudat, sóc una desagraïda!! El que passa es que en part no m’agrada dependre encara que sigui en una mesura petita d’una cosa realment tant freda.

Encara em passejo sovint per molts dels “meus” blocs habituals, però m’abstinc de comentar. Aquestes relacions que tant m’engrescaven mesos enrere ara em deixen un regust d’insatisfacció.

L’únic aspecte que no a ha canviat és la utilitat d’aquest bloc per comunicar-me amb la persona que tinc més a prop. Quin contrasentit oi? Resulta que per dir alguna cosa a qui tinc al costat primer ho he d’escampar a tot el món. Clar que hi ha situacions més estranyes. Hi ha que ho fa servir per dir-s’ho a si mateix. Escric ergo existeixo.