DILEMA MORAL

Durant mesos he anat arrossegant un dilema moral que em neguitejava i que per fi m’he atrevit a solucionar. Resulta que em relacionava per internet i a la vida real amb una persona que desconeixia la meva "doble personalitat". No sabia que era la mateixa persona (o algú molt proper). Al bloc era jo i a la vida real el mateix jo, amb cuirassa protectora.

Jo pensava que no era honest que aquesta persona no ho sabés, vés a saber per què, potser per que algun dia podria escriure alguna cosa a una desconeguda que si hagués sabut que en realitat no ho era no hagués compartit.

Ara sé del cert que tot el que vulgui compartir amb la plugim també ho estarà compartint amb la seva companya de tallats.

Darrerament he après que dintre del nostre cos hi ha 7 punts d’energia que anomenen (xacres) i que un d’ells, el cinquè, que localitzen a la zona del coll, afecta a tot allò que està relacionat amb la capacitat d’expressió, amb com ens comuniquem amb els altres, com compartim pensaments, emocions, sentiments, neguits, il·lusions, amor....

De mica en mica aprenc a expressar-me i el que és millor a que això no em produeixi inseguretat ni por. Malgrat que avui tingui mal de coll.

.

Bellesa interior

"L'humorista i escriptor americà Sam Levenson va ser preguntat un cop per la seva neta adolescent quins eren els secrets de la bellesa. La seva resposta va ser la següent:

Els cinc millors consells que conec no són gens cars:

1. Per tenir uns llavis atractius, pronuncia paraules amables.

2. Perquè els teus ulls siguin encantadors busca el millor de les persones.

3. Si vols tenir una figura esvelta comparteix el teu menjar amb els que passen gana

4. Per tenir uns cabells bonics, deixa que un nen els acaroni un cop al dia.

5. Per tenir gràcia natural camina amb el convenciment que mai caminaràs sola"

.

Quan la meva filla voleia un dels seus ninos de peluix, ho fa perque està contenta.
Riu mentre segueix amb la mirada com puja, fa giragonses cap a un costat i cap a l’altre, i desprès el recull amb les dues mans.
Jo també he après a fer voleiar:
Les pautes de comportament que tant de mal m’han fet.
La inseguretat,
La por de no sentir-se prou valuós.
El sentiment de víctima que esclavitza
També el maltractador que absorbeix a qui més estima.
Faig voleiar la por a arriscar-se.
Faig voleiar l’odi.
Faig voleiar el silenci.
Faig voleiar el sentiment de culpa d’un passat llunyà i proper.
I surto disparada cap amunt i sé que no cauré.
No tornaré a caure. MAI MÉS.

COLOR ESPERANZA

SABER QUE SE PUEDE.....PINTARSE LA CARA COLOR ESPERANZA

PETER PAN

He trobat un nom als símptomes que presento

OCI PARALITZANT.

Es veu que és típic d’adolescents.

Perquè serà que sempre enganxo trastorns típics de jovenalla?

Jo als meus trentamolts!!!!

Patiré també la síndrome de Peter Pan?

.

AVUI TAMBÉ POT SER UN GRAN DIA

Avui us vull fer una recomanació que és molt més que això
És un crit a l’esperança que una sortida és possible.
M’entristeix molt llegir en tants blocs que hi ha gent que s’ho passa malament
Que no estan satisfets amb la vida que porten
Que troben a faltar necessitats tant vitals com l’oxigen que tots respirem

Em puc posar en el seu lloc per què jo també m’he sentit així
I més d’una vegada!
Em fa feliç poder compartir que
Ara estic en un bon moment,
I vull cridar que:
Hi ha eines que ajuden a canviar tendències,
Hi ha portes que ens hem d’atrevir a obrir.
Hi ha passes que hem d’estar disposats a fer
Hi ha un munt de gent que té tantes ganes com nosaltres

Què la vida és única
Què hem d’aprendre a riure
Què som privilegiats per què podem escollir

He trobat un grup d’amics
No és un grup d’amics personal si no virtual
L’he trobat al facebook
És el grup d’amics de l’ofici de viure

Ja sé que com els medicaments
el que va bé a uns, potser que no funcioni en uns altres
però quan estàs dins del pou, qualsevol mà que se t’ofereixi
potser és la que esperàvem.

RELATS CONJUNTS: LA GRAN ONADA DE KANAGAWA

No hi ha res més valuós que la vida humana. Això ho tenien molt clar els membres d’aquell poble privilegiat, primitiu, banyat pel mar. Perdut, aïllat i oblidat per tothom i que es mantenia fidel a les seves ancestrals tradicions.

És per això que la nit de la setena lluna plena desprès de l’últim eclipsi de lluna, l’aspirant a convertir-se en el nou cap de la tribu havia de sotmetre’s a la benevolència del rei del mar.

L’aspirant, escollit entre els joves més forts i valents del poble havia de enfrontar-se a la força del mar i sortir-ne viu.

El ritual començava quan a la posta de sol, tot el poble acompanyava a l’aspirant fins a la platja on el deixaven desprès de transmetre’l la seva confiança en la correcció de l’elecció. L’aspirant, només disposava d’una petita i estreta tabla de fusta per enfrontar-se a la força del mar. Malgrat tot, estava tranquil.

El rei del mar conjurava les forces del vent, la pluja i la tempesta que feien néixer i créixer les onades fins forjar la que esdevindria la Gran Onada Sagrada.

L’aspirant dret sobre la seva tabla de fusta s’enfilava fins al capdamunt de l’Onada on podia divisar la platja, la sorra, la gent que esperava. Més enllà les cases que formaven el poble, i més enllà els camps de conreu, el bosc i la muntanya. I per sobre d’ella el cel i la lluna plena, amb la intensa llum que il·luminava tot el que els seus ulls podien abastar malgrat la presencia dels núvols de tempesta i el vent que reculaven davant la majestuositat de la seva llum

La violència de la tempesta era terrible i l’onada creixia i creixia portant l’aspirant al seu capdamunt, guardant l’equilibri, foragitant la por i els altres esperits malignes que podien pertorbar-lo.

Només aquell que era capaç de confiar en la força del seu esperit i estimar la natura com a font de tota vida, inclòs la seva, seria prou digne com per dirigir els destins dels seus iguals.